Diana Coromines
Per Diana Coromines. Publicat a la secció Opinions de
Racó Català el 20 de març de 2024
24/04/2024
El meu germà, que és fred i pragmàtic però creu en les coses grans, em va dir la tardor del 2018: "No ho veus, que amb aquest pelacanyes no fareu res?". Jo vaig riure i li vaig dir que s'equivocava. Acabava de conèixer Graupera en persona, tot i que feia anys que l'escoltava a la ràdio i el trobava sempre intel·ligent i inspirador. Havia sentit el seu discurs sobre Primàries mentre era a...
Manel Rodríguez-Castelló, escriptor i poeta, membre del col·lectiu Solidaritat i República País Valencià
No, no ens referim a aquelles interferències, entre còmiques i patètiques, que es produeixen quan un catalanoparlant poc avesat al castellà parla en aquesta llengua i hi deixa anar expressions o paraules pròpies del seu idioma però estranyes a la llengua que s'esforça a fer servir. Els valencians n'hem dit històricament espardenyades, una altra paraula que sembla que ha passat a millor vida (en...
Per Jordi Martí Monllau. Publicat a la secció Opinions de
Racó Català el 10 d'abril de 2024
21/04/2024
Quan es va formular la possibilitat que els residents al Principat de Catalunya ―'residents' perquè ningú va voler entrar a parlar d'un cens raonable― triessin quin havia de ser l'estatut polític del país, va justificar-se la iniciativa en nom d'un genèric "dret a decidir". Fent-ho es...
Per Dolors Bellés. Publicat a
El Punt Avui el 9 d'abril de 2024
20/04/2024
La setmana passada el ministre espanyol de Cultura va fer unes declaracions provocatives, segurament pertapar el munt de contradiccions de la seva curta gestió en l'actual govern. Però no deixarem que ens utilitzi de pantalla de distracció, i menys amb un tema tan important. Lluny d'ajudar a...
Per Estel Solé. Publicat a
Vilaweb el 3 d'abril de 2024
19/04/2024
Poques vegades parlem a les criatures de temes polítics. Sovint els diàlegs que establim amb la canalla sobre aquest àmbit són propiciats per preguntes que ens fan quan s'acosten unes eleccions i veuen els pobles i ciutats com s'omplen de cartellets amb cares de gent que no coneixen. Tal vegada la...
Per Marcela Topor. Publicat a
El Punt Avui el 13 d'abril de 2024
18/04/2024
Encara no hem paït la xifra dels vuit milions d'habitants que ja hi ha qui parla amb entusiasme de la Catalunya dels deu milions. No sé si aquest entusiasme és compartit per tothom, però crec que abans d'abonar-nos a un creixement accelerat hauríem de posar-nos algunes qüestions prèvies. Comencem...
Per Bea Talegón. Publicat a
El Nacional.cat el 6 d'abril de 2024
17/04/2024
Un titular, publicat per La Vanguardia, posava el focus aquesta setmana en l'alarmant quantitat de menors medicats a Catalunya per trastorns mentals. La xifra que ocupava el titular assenyala que es tracta de 20.000 menors, una dada que ha passat de ser de 10.000 el 2019, a 12.000 el 2021 i a...
Mentre el pocavergonya de Pedro Sánchez continua entabanant els representants polítics catalans i els mediadors europeus amb la seva suposada 'agenda pel «reencuentro»', l'exili català, que des de 1714 no s'ha aturat mai, continua creixent.
Tres ciutadans honrats més han hagut de partir cap a l'exili suís per mor de la persecució política a què els ha sotmès l'Estat espanyol: són el periodista Jesús Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó i el membre de l'equip d'Òmnium Cultural Oleguer...
Per Antoni Infante. Publicat a
El Món el 10 d'abril de 2024
15/04/2024
El pròxim 12 de maig tornen les eleccions a Catalunya i, evidentment, és un tema que ens interessa als valencians i valencianes de tot l'espectre polític i ideològic. Sense voluntat de ser exhaustiu, em referiré a uns quants temes que a parer meu, determinaran el sentit estratègic de les eleccions i que també poden interessar a sectors socials amples a banda i banda del riu Sénia.
El primer d'ells té a veure amb l'acceptació com a definitiu o no del marc institucional en el qual se celebraran...
Per Xavier Diez. Publicat a
Revista Mirall el 9 d'abril de 2024
15/04/2024
Podria resultar un tòpic establir la relació entre la qualitat d'una societat democràtica i la dels seus mitjans de comunicació. Tanmateix, ambdós elements resulten un binomi indestriable. Tant és així que la degradació d'un porta aparellada la de l'altre, de vegades com a símptoma, de vegades com a causalitat. Pel que fa al nostre país, a més, i com va constatar un observador de l'alçada –física i intel·lectual– de Georges Orwell, patim massa aquesta sensació de mitjans...