Bufant una petita brasa es
pot encendre un gran foc.
Siddharta Gautama ( 560 ac-480 ac)
Preàmbul
Un dels elements que al llarg del temps ens ha permès de mantenir la nostra identitat com a poble, ha estat la nostra cultura nacional, entenent aquesta com la que s’ha redactat en llengua catalana i arrelada a la nostra realitat.
Amb l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit feixista el 1939, s’inicià un procés de substitució cultural, d’espanyolització de la societat, emmarcat en les coordenades d’un projecte de llarg abast de genocidi cultural. En aquest context de censura total a qualsevol manifestació de la nostra cultura, o del seu conreu, quan els nostres intel·lectuals restaren emmudits per la por a les represàlies, l’aportació cultural de l’exili fou cabdal per a mantenir la moral de la resistència interior, malgrat que molts dels opuscles, llibres, entressin en comptagotes per la frontera francesa, o que restessin amagats sota el taulell de la llibreria.
La cultura nacional, no és anacional.
Ningú ha propugnat una cultura a seques,
que no sigui ni polonesa, ni hebrea ni russa.
VI Lenin (1870-1924)
Literatura i producció literària
La producció cultural de l’exili fou ingent, novel·la, assaig, poesia i sobretot revistes, butlletins, memòries, contes, també destaquem la força del moviment associatiu, en forma de Casals, Orfeons, que mantingué lluny de la Pàtria el record de la Terra, del idioma, els costums.
En un prestatge mig oblidat de la meva llibreria, enmig de textos polítics empolsegats, vaig trobar quatre llibres editats a Buenos Aires, per “ Edicions de la Revista de Catalunya” i “Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana” que m’arribaren a les mans fa uns quinze anys, per amics en contacte amb l’exili. D’aquests llibres m’agrada el seu disseny noucentista, els seus fulls esgrogueïts pel pas del temps, amb els seus fulls sense tallar, per la pressa de sortir al carrer a proclamar al món les veritats del seu contingut, com si enmig de les seves pàgines guardessin encara, els records ara, ja fets història.
L’enemic ens sembla més gran perquè estem agenollats.
Proverbi Tuareg
Els quatre llibres
Foren editats molt aviat, el primer; Sense retorn, de Xavier Benguerel. Premi Narcís Oller 1938 de la Generalitat de Catalunya, imprès el 20 de novembre de 1939, nou mesos després de l’ocupació de la nostra terra s’infantà un dels primers llibres catalans de l’exili, amb un títol ben premonitori del destí que esperava a molts exiliats que no tornaren mai més a la Pàtria. El llibre amb un total de 157 pàgines, és un recull de; Quatre contes de guerra, i uns quatre, Altres contes.
Tres a la reraguarda. Altres contes. Apunts. Esplais. El seu autor és C.A Jordana enginyer, Cap de l’Oficina de Correcció d’Estil de la Generalitat, editat el 25 de febrer de 1940, té 227 pàgines. L’autor en el prefaci del llibre datat al castell de Roissy-en- Brie el 1939, on es refugiaren un grup d’intel·lectuals catalans escrivia: “Tres a la reraguarda” no fa més que continuar una obra enquadrada en la gran tasca del recobrament nacional de Catalunya i perquè en allò en què reflecteix la lluita contra les forces que intenten d’aturar-lo, mostra naturalment el camí –l´únic possible quan tot és ben comptat i debatut- seguit pels patriotes que han viscut a Catalunya durant la guerra espanyola.
El tercer per ordre cronològic és; El perfecte dandi i altres escrits. El seu autor és Pere Coromines (1870-1939), una de les figures cabdals de la Renaixença catalana. El llibre editat el 15 de maig del 1940, té 183 pàgines, el llibre s’inicia amb una breu aproximació biogràfica al nostre autor, segueix unes consideracions sobre els treballs que formen part del text, que són, El perfecte dandi, La Rambla, La batalla de Mont-roig, una topada entre carlins i soldats, Xènies en el centenari de Frederic Soler (Serafí Pitarra). Fundador del teatre català. Meditació en les tenebres (una reflexió datada el gener del 1934), sobre l’ascens dels feixismes i règims totalitaris. En Diari de la diàspora, l’autor fa una reflexió sobre l’emigració catalana, les seves cartes van des del 8 de maig del 1938 al 26 d’octubre del 1939. A la darrera pàgina es fa un recull de les 31 obres editades de Pere Coromines.
L’últim llibre és; Els darrers dies de la Catalunya Republicana. d’Antoni Rovira i Virgili, text publicat el 15 d’agost del 1940 de 221 pàgines, se n’han fet quatre reedicions els anys 1976,1999, 2010, 2014, no és estrany aquest volum de reedicions atesa la importància del llibre, que és un dietari de l’autor, de la seva memòria personal de l’angoixa de l’èxode, l’autor amb una prosa brillant, ens explica el dolor del món perdut i la incertesa d’un futur a l’exili. Aquest llibre em va donar una nova perspectiva sobre la interpretació històrica de la Guerra del 1936, hauria de ser un llibre de lectura recomanada a l’ensenyament secundari.
Super adversa augeri.
Davant l’adversitat, supera’t.
Dita llatina
Pel seu accentuat Patriotisme,i perquè és un reflex del dolor de l’exili, alhora que de l’esperança en la recuperació de la Pàtria perduda, en no donar-se per vençuts, i en entendre el paper cabdal de l’exili en estar ocupada Catalunya, i per tant emmudida, em sembla important reproduir aquests fragments de la primera pàgina del llibre, Sense retorn, on en forma de declaració d’intencions i sota el títol de Motivació, llegim;
Aquest primer llibre de l’Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana, editat per la revista “ Catalunya” de Buenos Aires, és molt més que la realització d’un bell somni; és el plançó sagrat , fruitat amb amor i amb dolor, que proclama arreu la immortalitat d’un poble, d’una llengua i d’una cultura en un dels moments més llòbrecs de la seva historia, quan múltiples circumstàncies s’han congriat per a ofegar la seva veu i bandejar la seva ànima de l’àgora dels països civilitzats.
Germans; heus ací el primer fill cultural de la Catalunya exiliada. Us l’ofrenem amb tremolors de dolor, d’esperança i de joia. Ell és penyora de la perennitat de la Pàtria i us conjura a restar fidels a aquesta croada fins que apunti- com una tercera i definitiva Renaixença- el jorn del redreçament gloriós de totes les activitats del nostre poble. Buenos Aires, octubre 1939.
En aquestes ratlles ens ha semblat identificar l’esperit del nostre poble, l’octubre del 2017, el de la voluntat de lluita, de pervivència de la nostra identitat col·lectiva, l’esperit que ens ha permès de superar les atzagaiades de l’enemic, aferrant-nos a la nostra història, cultura, idioma, amb la voluntat d’inscriure’ns en la marxa de la història i esdevenir lliures.
Agustí Barrera. Grup d’Historiadors Jaume Compte
