En motiu de les commemoracions de l'assassinat dels germans Badia la Fundació Reeixida ha emès un comunicat que tot seguit reproduïm:
Benvolguts/des,
Us volem comunicar que seguint la nostra línia de recuperació de la memòria nacional, combinant la investigació, la divulgació i el reconeixement dels qui han treballat per la llibertat de Catalunya, aquests dies vinents propers al 28 d’abril del 1936, dia en el qual fa noranta anys els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació, els volem ressituar.
No es tracta només de fer recerca històrica, sinó de projectar els resultats d'aquesta recerca de manera efectiva, comunicativa i transversal. Aquesta metodologia ha permès que moltes figures, fets i organitzacions —fins fa poc invisibles— hagin estat recuperades, reconegudes i incorporades com a nous referents i icones de lluita i dignitat.
Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por a les represàlies.
De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l’amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d’aquestes conviccions va patir presó i exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort. Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX. Des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l’anarquisme radical i l’espanyolisme feixista, a més de ser un dels líders destacats de la insurrecció independentista dels Fets d'Octubre de 1934.
En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar.
Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d’acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l’escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.
Tots dos van ser enterrats en un acte de patriotisme civil multitudinari i els actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l’actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d’ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.
Just tres mesos després del seu assassinat, començava l’alçament feixista del general Franco, amb el suport de Hitler i Mussolini, i just serien els militants independentistes entrenats per Miquel Badia, i els que enquadrats a Estat Català (refundat en un congrés realitzat al CADCI de Barcelona el tercer cap de setmana de maig del 1936) tindrien entre les seves files quaranta-tres baixes (entre morts i ferits).
Immediatament els seus homes, participarien en l’alliberament de Mallorca, passarien per l’Escola Popular de Guerra, integrant entre moltes d’altres les unitats com la Columna Macià-Companys, la Columna Volant, o el Regiment Pirinenc.
Aquests independentistes organitzats després d’agafar el camí de l’exili l’any 1939, continuaren lluitant contra el feixisme i el nazisme, organitzant el primer nucli resistent i les rutes de la llibertat, salvant les vides dels que s’escapava per les nostres fronteres, col·laborant amb els serveis secrets aliats constituïts dins les files del Front Nacional de Catalunya, o d’Estat Català.
Noranta anys després, esperant el reconeixement encara:
Ja és hora que els germans Badia rebin l’homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països en memòria dels seus lluitadors.
El dia 28 d’abril de 2011 (fa quinze anys), Reeixida + Comissió Centenari de l’estelada, engegà el manifest en favor d’un carrer o plaça per als germans Badia a Barcelona i a Torregrossa. En ell vuitanta intel·lectuals, diputats, historiadors i periodistes demanaven que els germans Badia tinguin un carrer a Barcelona i Torregrossa, i reclamàvem una placa que recordi al lloc del doble assassinat... Entre els signants hi havia el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada, Elisenda Paluzié... Explicitàvem l’exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, i explicàvem que el seu enterrament va ser un dels actes més multitudinaris d’aquell funest any 1936 i que l’actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins a l’entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
