Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Diccionari biogràfic d’Estat Català
08/01/2022 Agustí Barrera

La lluita de l’home contra el poder,

és la lluita de la memòria contra l’oblit.

Milan Kundera (1929 Brno, República Txeca)


El llibre de 140 pàgines, està coordinat per Fermí Rubiralta, doctor en Ciències polítiques, especialista en la història de l’independentisme, i Tomàs Callau, coautor de, Marcel·lí Perelló, una vida perseverant per la independència (2016). El Diccionari ha estat editat per Llibres del Índex, amb el suport de la Fundació Reeixida, Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, i la Comissió 100 anys  d’Estat Català.

El text recull de forma cronològica 100 biografies de militants d’EC, dels distints períodes històrics del partit, són redactats per 15 estudiosos de la història de l’independentisme. El sumari del llibre està format per aquests 11 capítols, Els fundadors, Els prohoms americans, La dictadura de Primo de Rivera, El Complot de Garraf, Prats de Molló, Període de la Generalitat Republicana, La Guerra dels Tres Anys, Militants morts als camp nazis, Resistència en la immediata postguerra, Franquisme, Els darrers anys.

Una de les aportacions més valuoses d’aquest estudi, són els seus annexos, resultat de la consulta als arxius, a les fonts primàries, que ens permeten tenir una visió més àmplia de l’estructura d’EC, des de la seva fundació el 8 de juliol del 1922, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI),  venerable entitat representativa del mutualisme,  l’associacionisme dels treballadors mercantils, els que eren coneguts com a saltataulells al llarg dels segles XIX, i bona part del XX, sector social format per nombrosos “separatistes”, que anirien a engruixir les organitzacions independentistes dels anys 1920 i 1930.  

D’aquests annexos en destaquem, Implantació dels Escamots d’EC a comarques, l’octubre del 1926. Voluntàries d’EC als Fronts de Guerra el 1936. EC va participar en l’expedició a Mallorca (agost del 1936), on la presència de les dones combatent al costat dels homes, l’amic, el company, el germà, l’amant, era un exemple del canvi revolucionari, que s’havia produït en la societat catalana. Als annexos hi ha una llista de 13 dones voluntàries a l’expedició.

Homes i dones que combatien el feixisme, no pas en defensa de la democràcia burgesa, com la història oficial ens vol fer creure, sinó per la democràcia real, l’econòmica, pel control dels medis de producció per part dels treballadors elegits als Comitès d’Empresa, substituint la figura de l’amo, del propietari, aquest nou model es legalitzà mitjançant el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del Govern de la Generalitat de Catalunya (24/10/1936). En el camp de la pagesia, la voluntat popular s’expressava en la consigna de la Unió de Rabassaires (1922), “La terra pel qui la treballa”.

En els annexos trobem una llista dels integrants de la Columna Volant Catalana, comandada per Antoni Blàvia (1913-1994), que el 10 de novembre del 1936 va anar a reforçar el Front d’Aragó. Llista dels 13 militants d’EC, exterminats als camps nazis, o per la Gestapo. Llista dels 30 militants d’EC afusellats al Camp de la Bota, Tarragona,Lleida i Girona, desprès del 1939. Llistat de socis del Centre Republicà d’Esquerra de les Borges Blanques,voluntaris a Columnes, que afegim al llistat anterior de la Columna Volant (elaboració del professor de la Universitat de Lleida  Marc Macià i Farré.

La lectura de les biografies ( històries de vida), ens permet apropar-nos a la trajectòria d’EC al llarg del temps. EC és una organització que tot just ara, amb el rigorós estudi del  Doctor Fermí Rubiralta  en el seu llibre, Estat Català sota el franquisme (1939-1968), ha començat a ésser estudiat de forma acadèmica, caldrà però, aprofitant el centenari del partit, aprofundir en la recerca, alhora que la difusió de la història de la primera organització paramilitar, que seguint el model de l’insurreccionalisme irlandès, formulà políticament la voluntat de la independència de la Catalunya Principat. L’obra que ressenyem, representa un pas endavant en el coneixement de la nostra història nacional, que fins ara diverses dictadures, i distintes formes de censura ens havien amagat.

 

Agustí Barrera.  

Arenys de Munt (06/01/2022)

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid