La sessió, que va començar puntualment a les 18 h amb la presentació d'Oriol Falguera de la Fundacio Reeixida. L'acte també va comptar amb la participació dels historiadors Fermí Rubiralta, Marc Santasusana i la familiar de Jaume Compte, Helena Compte, que van oferir una aproximació rigorosa i emotiva a la vida i trajectòria política d’aquest activista empordanès, nascut a Castelló d’Empúries a finals del segle XIX i mort a Barcelona el 1934 defensant el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) durant la proclamació de l’Estat Català.
Els ponents van reconstruir el context històric de la dècada de 1920, marcada per la repressió del règim de Primo de Rivera i per l'emergència de moviments independentistes. En aquest escenari, Jaume Compte es va implicar des de molt jove en la lluita per l'alliberament nacional. Va formar part del grup Bandera Negra, vinculat a Estat Català, que va planificar la fallida acció al túnel del Garraf amb l’objectiu d’ajusticiar Alfons XIII durant un viatge oficial a Barcelona d'ara fa 100 anys.
Durant la conferència, es van destacar les dures conseqüències d’aquesta acció: la detenció, tortura i empresonament de Compte i dels seus companys, així com les irregularitats del consell de guerra militar que els va jutjar. L’acte també va posar en valor la determinació de Compte, que es va convertir en una figura central de l'independentisme revolucionari dels anys 30, fundant el Partit Català Proletari i mantenint-se ferm en la seva oposició a les renúncies del catalanisme institucional (Helena Compte i Marc Santasusana van recordar que Jaume Compte no va acceptar formar part del govern de la Generalitat tal com li va oferir Francesc Macià l'any 1931).
Els ponents van reivindicar la importància de recuperar la memòria d’aquest líder polític sovint oblidat, que va morir amb un fusell a les mans el 6 d’octubre de 1934, defensant el CADCI de l’assalt militar espanyol durant els fets d’octubre.
La Fundació Reeixida, fidel a la seva tasca de divulgació de la memòria històrica de la resistència catalana, va destacar amb paraules d'Oriol Falguera la rellevància d’organitzar aquest acte precisament a Castelló d’Empúries, poble natal de Compte, com a gest simbòlic de retorn i reconeixement. Al llarg de la conferència es van projectar documents i citar fets inèdits. Finalment Helena Compte va llegir una carta escrita per Jaume Compte des de la presó del Dueso a finals dels anys '20 del segle XX (Jaume Compte i Jaume Julià es van intentar escapar de la presó Model l'any 1928 i van ser internats al penal del Dueso on ja hi havia Marcel·lí Perelló i Miquel Badia)
Amb aquest acte, la Fundació Reeixida reafirma la voluntat de projectar figures com la de Jaume Compte a l’imaginari col·lectiu, no només com a militants, sinó com a exemples de compromís ètic i polític envers la llibertat del poble català.
La seva biografia:
Nascut a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) a finals del segle XIX.
De ben jove va anar a viure a Barcelona, on es va dedicar a vendre llibres només editats en català a domicili. Durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va entrar en contacte amb l'Ateneu Empordanès, del carrer del Pi de Barcelona.
Tots els membres de la seva colla van començar a preparar accions i iniciatives per defensar Catalunya. Compte, però, no en tenia prou, i es va incorporar a un grup d'acció, amagat dins d’un grup excursionista. La principal preocupació dels patriotes que formaven part d’aquell grup no era pas l'excursionisme que practicaven, sinó la realització de propaganda separatista contra la monarquia i el règim dictatorial que patia Catalunya. En aquell entresol també hi havia un altre grup anomenat Bandera Negra, que, després d'haver-se adherit a Estat Català, trobava que els preparatius militars, tant a dins del nostre país com a fora, trigaven massa, i estaven impacients per actuar. Creien que la preparació militar que rebien no acabaria mai i que els resultats econòmics de l'Emprèstit Pau Claris tardarien a tenir efecte.
Compte va voler organitzar una acció prou important per desvetllar la consciència del jovent català, i que d’aquesta manera es divulgués arreu del món la realitat del que succeïa a Catalunya. Assabentat d’una acció que es preparava al local del carrer de Bertrellans, es va incorporar a Bandera Negra. L'acció consistia en posar una bomba a un dels túnels de Garraf per on havia de passar el tren que duia el rei Alfons XIII. Finalment, després de diferents visites al lloc on calia posar l'artefacte, i a causa que un dels que formava el grup va cantar, el pla va ser avortat, i tots els involucrats, detinguts.
Compte es va declarar responsable principal de l’acció, motiu pel qual va ser torturat durament per les forces policials espanyoles, tant a comissaria com a la presó.
Un cop a la presó Model de Barcelona, es va revoltar constantment contra els carcellers, i fins i tot va arribar a intentar fugar-se, juntament amb Jaume Julià, que també havia participat en l’acció, però van ser descoberts i tornats a apallissar brutalment.
Tots els acusats en el Complot de Garraf van ser condemnats, menys un, que per ser menor d’edat va ser deixat en llibertat, contra la seva voluntat d’anar a presó amb els seus companys.
Compte i Perelló, com a principals acusats, van ser condemnats en un consell de guerra, i duts al penal espanyol d’El Dueso. La resta de condemnats van ser empresonats a San Miguel de los Reyes.
Es va iniciar aleshores una intensa campanya pro-amnistia que va aconseguir l’indult per a tots ells. Quan van arribar a Barcelona, Compte va tornar a ser agredit per la policia espanyola.
Amnistiat a la caiguda de la monarquia espanyola (1931), el van proposar pel càrrec de Conseller de Treball, però ho va rebutjar per les seves diferències amb Macià, a qui criticava per haver dissolt la República Catalana.
Compte va convocar una assemblea el 3 de gener, per a fixar el paper que havia de tenir Estat Català en relació amb Esquerra Republicana.
L'Assemblea va trencar amb ERC i va passar a anomenar-se Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra, amb el periòdic L'Insurgent com a òrgan del partit. En el seu 1r congrés, celebrat els dies 8 i 9 d’octubre de 1932, es va canviar el nom a Estat Català - Partit Proletari, i el gener de 1934 es va transformar en Partit Català Proletari.
Després va arribar el 6 d’octubre de 1934, on Jaume Compte va morir, amb un fusell a les mans, a l’estatge del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI).
