El 9 d'octubre de 1976, gairebé un any després de la mort de Franco, el poble valencià no va poder celebrar lliurement la seva Diada Nacional. El govern d'Adolfo Suárez en va prohibir la commemoració, mentre que un mes abans havia permès celebrar l'Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat, després d'una negociació amb les forces democràtiques catalanes.
Des de les pàgines de Canigó, Xavier Romeu denunciava aquesta contradicció en l'article «País Valencià, nova prohibició». L'autor apuntava a la influència del «búnquer-barraqueta», els sectors immobilistes valencians, i qüestionava si el govern havia cedit a les seves pressions o les utilitzava com a pretext. També advertia que la prohibició podia provocar els incidents que les autoritats deien voler evitar. Els fets posteriors, amb noves prohibicions i intervencions policials, acabarien donant sentit a aquella advertència.
L'editorial de Canigó, «365 diades nacionals del País Valencià», anava més enllà i qüestionava la legitimitat d'un govern que pretenia democratitzar l'Estat mentre continuava negant drets elementals. La revista denunciava que el País Valencià no pogués celebrar la seva Diada perquè uns governants situats a Madrid ho impedien, i advertia que la reforma política podia acabar preservant les estructures i els homes del franquisme.
Aquell mateix 9 d'octubre de 1976, un altre editorial, el diari AVUI titulava «La Diada valenciana», afirmava que la prohibició no podia aturar la recuperació nacional i reivindicava la realitat històrica dels Països Catalans.
Un any després, el 9 d'octubre de 1977, els carrers de València es van omplir en una mobilització històrica per l'autonomia. La revista Canigó ho recollia a la portada del 15 d'octubre amb un titular contundent: «Un milió de valencians per l'autonomia».
El contrast entre les dues diades mostrava la força de la mobilització popular davant les prohibicions governatives. Però també obria un debat de fons: fins a quin punt les reivindicacions de llibertat nacional i ruptura democràtica acabarien canalitzades cap al nou marc autonòmic que s'estava construint?
Cinquanta anys després, el contrast entre les dues diades posa de manifest les contradiccions de la Transició: el 1976 es prohibia al poble valencià celebrar la seva Diada Nacional i el 1977 centenars de milers de persones sortien al carrer per reclamar l'autonomia. Un recordatori que les llibertats democràtiques i nacionals no van ser un regal del govern de Suárez, sinó una conquesta de la mobilització popular.
