Si repassem les hemeroteques, podrem veure que l'esquerra independentista s'ha oposat a la celebració del 12-0 i fins i tot ha fet accions per reivindicar-la com a dia feiner. Hi ha dos exemples en aquest portal molt visibles.
Un, és el manifest "12 d'octubre: Manifest contra l'espanyolització" que va promoure l'Assemblea Municipal d'Esquerra Independentista (AMEI) l'any 1988 – Assemblea on naixeria l'actual CUP-. L'escrit el signaven uns 50 regidors i alcaldes independentistes en contra del dia de la Hispanitat. A més es remarcava que s'estava en contra de la «celebració obligatòria» del 12 d'octubre i que s'oposava a la festa del V Centenari del Descobriment. També el signaven destacades personalitats del país. Aquell mateix que es presentava el manifest, membres del Moviment Comunista de l'Hospitalet van lliurar a l'Ajuntament les plaques de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, en protesta pel 12-0.
L'altre és l'entrevista que es a Laura Mauri en aquesta portal, on comenta que "Va començar la seva activitat política a l'INS La Llauna, amb el moviment estudiantil de la ciutat, quan van decidir obrir pel 12 d'octubre de l'any 2012"
Com veieu, s'està fent allò que des de l'esquerra independentista sempre s'ha fet. Abans ens criminalitzaven i ens silenciaven, com va dir fa uns dies l'Albert Botran al Parlament. Ara, amb la posició de l'Ajuntament Badalona davant el 12-O s'han adonat que l'independentisme combatiu va molt més enllà d'una simple proclama i té un passat. Ahir al matí, tot quedava reduït aquest Ajuntament, fins i tot algun col·lega deia que la CUP no hi era al govern municipal d'aquesta ciutat. Sort que l'alcaldessa li ha comentat que a la ciutat no governa una coalició de partits, sinó que una confluència ciutadanada on també hi ha militants de la CUP i d'altres organitzacions. Conforme anava passat el dia, més ajuntaments anaven omplint el mapa del Principat fins arribar a una cinquantena, tot dient que no celebraven el 12-0 i que tenien les portes obertes, i molts d'ells des de fa anys, com el de Celrà. Com es possible que en la societat de la informació, hi hagi col·legues tampoc informats, i més quan estem immersos en un camí sense marxa enrere cap a la independència? Ignorància o és que no s'han cregut mai tasca de l'independentisme combatiu i el seu paper dinamizador de les lluites populars?
El que passa, és que ara l'independentisme combatiu està desplegant políticament els seus continguts de ruptura i ho fa des de les institucions on ha arribat amb la complicitat del poble, però sense abandonar el carrer.
Colze a colze estan posant les bases per caminar plegats cap a una república catalana més justa, igualitària i solidària on diades com el 12-0 no han de figurar mai més en el calendari com a festiu.
