Des de diumenge passat, l’Institut Geològic Nacional espanyol (IGN) ha detectat tres terratrèmols a l’entorn de la Plataforma Castor, coincidint amb les tasques de segellat i desmantellament definitiu de les instal·lacions. Els moviments sísmics generen inquietud a la costa del Sénia i reobren el debat sobre les implicacions geològiques i ambientals del projecte.
El Ministeri espanyol de Transició Ecològica va aprovar l’abril passat el Reial Decret per al segellament i abandonament definitiu del Castor, coincidint amb el 18è aniversari de la seva publicació al BOE. Promogut per l’entramat empresarial de Florentino Pérez amb el vistiplau del govern socialista, el projecte va fracassar el 2013 després de provocar milers de terratrèmols, i malgrat això va garantir indemnitzacions milionàries a càrrec de fons públics.
La CUP d’Alcanar–les Cases ha registrat diverses preguntes al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per conèixer:
-
Les mesures adoptades per prevenir nous terratrèmols o vessaments durant el segellat.
-
El tipus de taps utilitzats i el mètode aplicat a cada pou, incloent l’ús d’explosius.
-
El grau de fiscalització que exerceix la Generalitat i la informació rebuda del Ministeri.
-
El cost total de les fases de segellat i desmantellament, així com qui l’assumeix i si repercutirà en el rebut del gas.
-
El calendari previst i si els moviments sísmics podrien alterar-lo.
-
Si la Generalitat demanarà aturar les obres per analitzar l’origen dels nous terratrèmols.
El grup municipal també reclama còpia dels informes setmanals de vigilància ambiental, dels informes del verificador independent i dels certificats de compliment tècnic, ambiental i de seguretat per part d’Enagás.
Segons l’Assemblea local de la CUP, la situació “posa en evidència un model energètic especulatiu que socialitza les pèrdues i manté el territori exposat als riscos d’un projecte fallit”.
Context històric
La Plataforma Castor, situada a uns 22 km de la costa entre Alcanar i Vinaròs, es va concebre com un magatzem submarí de gas utilitzant un antic jaciment petrolífer. Posada en marxa el 2013, va provocar més de mil moviments sísmics, alguns de fins a 4,2 graus de magnitud, fet que va obligar a paralitzar-ne l’activitat. Malgrat el tancament, l’Estat va indemnitzar l’empresa concessionària Escal UGS amb 1.350 milions d’euros, que es van carregar a la factura del gas dels consumidors.
