La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre les tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió a Catalunya. El resultat de la batalla fou una victòria per a les tropes catalanes sobre les borbòniques que es retiraren fins a Sabadell. Malgrat tot però, l'ofensiva del marquès del Poal en auxili de Barcelona es veié aturada posteriorment. La batalla de Talamanca fou la darrera victòria de l'exèrcit català.
La batalla va començar el dia 13 d'agost, a la riera de Talamanca, i es va prolongar fins al dia 14, amb les tropes catalanes perseguint els borbònics fins a les envistes de Sabadell, amb enfrontaments a Sant Llorenç Savall i a Castellar del Vallès. El triomf de l'exèrcit català en la batalla es degué en bona part al coneixement de la complicada orografia del territori i a la millor vista sobre l'escenari de la batalla, però també a causa del moviment de tenalla aplicat pel Marquès del Poal sobre l'exèrcit borbònic, enviant una part dels seus homes més experts pels flancs de l'enemic. Entre els seus comandaments figuraven alguns dels oficials més destacats de l'exèrcit català: Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, Ramon de Rialp, Pere Bricfeus, fill de Castellterçol, Francesc Busquets i Mitjans, de Valldoreix (els dos darrers, però, residents a Terrassa abans d'entrar a l'exèrcit), entre d'altres
