Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"El tiempo vuela, nos vamos volviendo viejos..." Cantava Mercedes Sosa i es repeteix al meu interior
17/08/2017 Guillem Vendrell

"El tiempo vuela, nos vamos volviendo viejos..." Cantava Mercedes Sosa i es repeteix al meu interior.

Serà això que de vegades em fa penar que m'he tornat immediatista?

Això seria una desviació petit burgesa sí, però pot ser no en aquest cas.

Llegint la Blanca Serra, em dic que pot ser la similitud de l'edat, però... no, és sentir l'estat d'ànims general el que m'ho fa albirar així.

Capto, sondejo, segueixo amb màxima dedicació la situació catalana, i hi torno a conclusions semblants i coincidents. 

Pot ser no l'havia llegida abans, però mai no oficialment ningú no havia reconegut que, si per la dèria d'un sector infantil, s'havia deixat córrer una oportunitat deixant que s'organitzi l'estat espanyol tot aquell temps sense govern; temps i condicions en que hauria d'haver estat un encert prendre la iniciativa d'actuació adaptada a l'anàlisi concreta de fets i realitats concretes.

Un govern que no actua, ja no té el poder.

Es va presentar per part nostra un nou obstacle amb els pressupostos que no haurien d'haver arribat mai a poder aplicar-s'hi, si s'hagués pres un altre posicionament tàctic.

Pot ser el fred que passo aquí, lluny de la participació activa i directa, o pot ser que estigui en un àmbit equivocat a Catalunya, al cap i a la fi no sé si arribo a aportar quelcom positiu.

Ara que hem arribat fins aquí, amb conseqüència i compromís demostrable davant el sector independentista de la dreta a la qual, no li queda més alternativa que continuar o trair.

Ara que hi ha formacions amb un alt grau de disciplina, cal posar negre sobre blanc propostes clares com a organització i no només com a opinions individuals del que es creu, es pensa i s'ha conclòs que és el pas que s'ha de donar, sinó que sigui la proposta d'un intel·lectual col•lectiu determinat.

El partit no és necessari si no volem fer la revolució. Tinc aquesta percepció.

Ser previsor és imperiós i estar entusiasmat és subjectiu. Tinc la convicció que s'ompliran  les urnes amb paperetes del SÍ.

Penso que tenim la responsabilitat de tenir la capacitat, no les eines i aparells, sinó la capacitat perquè el poble i els treballadors davant l'atenta mirada dels pusil·làmins com els de CSQP i els comuns, estigui alerta i enllestida, en condicions de defensar el triomf com calgui.

Els pusil·làmins, segons els resultats assolits, si guanyés el Sí farien el "Mas"  i  pretendrien penjar-se les banderes dels baluards conquerits pel herois i heroïnes del poble segador.

Si el poble té assumit els valors del trencament abans que ho decreti un govern, serà que el poder ha canviat de mans en l'esperit del poble i que avançarà triomfant.

1 d'agost de 2017
Guillem Vendrell Jofre

Valora
Rànquings
  1. La web "Adéu Ibex35" informa com fer el canvi a un consum ètic, sostenible i de proximitat
  2. La Flama del Canigó arribarà a Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg
  3. Poble Lliure emplaça totes les forces independentistes d’esquerres i basades en la radicalitat democràtica a crear una direcció estratègica compartida
  4. Rebuig a l'acte de la Fundación Princesa de Girona a Vilablareix
  5. Un mort al passatge de la Camèlia número set
  6. La Universitat de Granada pressiona a la plataforma Andalusia pel dret a decidir per impedir la conferència de la CUP
  7. No perdem el nord
  8. Jo odio
  9. Nerea Barjola: “El relat dels mitjans sobre el cas de ‘La Manada’ segueix el mateix patró que el de les noies d’Alcàsser”
  10. Dilemes de la solidaritat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid