Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De la crítica i l'autocrítica: Un aclariment necessari
28/05/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Cal ser primmirat en aquesta pràctica i coherent amb el que es predica.

En el meu anterior escrit del 18 de maig vaig fer una crítica radical i directa a un company que involucrava a tota una organització. Sobre unes declaracions públiques i sense donar noms, amb les úniques dades que tenia al meu abast vaig opinar amb superficialitat.

Posteriorment i en no rebre cap aclariment per qualsevol altre mitjà, en el meu costum de sospitar sempre si la font no és directa, vaig cercar una explicació que m'ajudés a comprendre la raó o el motiu de tal sentència.

Així és que vaig indagar amb companys del mateix nivell de l'entrevistat i vaig trobar la raó d'aquella desraó.

La resposta concreta a la pregunta concreta sobre aquell fet ve donada per l'actitud del periodista que va tergiversar el sentit de la resposta traient-la del context com a una frase aïllada del cojunt de la resposta sencera.

La resposta publicada deia:”No som un partit”, i això capgirava tots el punts de coincidència que havíem compartit en diverses converses personals.

La tendenciosa voluntat del plumífer del qual ni recordo el seu nom, pretenia confondre, i amb mi quasi ho aconsegueix, lluny com hi era de poder pretendre una consulta directa en aquell moment.

Ara s'ha aclarit el dubte, la resposta sencera va ser: “No som un partit de masses, sinó una organització revolucionària de quadres”, etc.....Amb això cap discrepància.

És costum demanar autocrítiques i deixar passar en silenci les errades pròpies. Aquí deixo constància de que la meva reacció va ser visceral després de comprovar que no tenia manera de esbrinar el perquè i com s'havia produït aquella resposta sense tenir tots els elements per tal de corroborar-la, no hauria d'haver opinat i menys fer-ho públic.

La immediatesa i manca de paciència va provocar que em basés en ella per a efectuar una crítica. Típic dels petit burgesos.

Vicis de l'educació egocèntrica i individualista que el sistema ens ha donat i manca de capacitat per reunir totes les dades necessàries com es correspon.

No podem demanar que la resta ho faci bé si nosaltres mateixos no som conseqüents i ho fem correctament.

Poso a la vostra disposició el meu reconeixement del meu error d'apreciació i manca empírica d'utulització correcta del procediment dialèctic, assumeixo la meva responsabilitat.

 

Valora
Rànquings
  1. 80 anys de l'apel·lació dels catalans a les Nacions Unides
  2. El País Valencià es retroba al Puig per dir ‘Som i decidim’
  3. Mataró acollirà els XXIII Premis Nacionals Joan Coromines
  4. L’ANC dona suport a la pagesia del Maresme i denuncia l’especulació urbanística al Pla de Balasc de Santa Susanna
  5. La Columna 27 d'octubre arriba a Cassà de la Selva en la seva desena etapa
  6. La Columna 27 continua el seu camí cap al Parlament
  7. De Salses a Barcelona: 300 km per mantenir viva la flama de la Independència
  8. XLVII Trobada al Coll de Manrella: memòria, llibertat i germanor
  9. L’ANC, la CUP i Guanyem Girona reten homenatge al president Lluís Companys en el 85è aniversari del seu afusellament
  10. Pensar i fer (1). On som?
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid