Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De la crítica i l'autocrítica: Un aclariment necessari
28/05/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Cal ser primmirat en aquesta pràctica i coherent amb el que es predica.

En el meu anterior escrit del 18 de maig vaig fer una crítica radical i directa a un company que involucrava a tota una organització. Sobre unes declaracions públiques i sense donar noms, amb les úniques dades que tenia al meu abast vaig opinar amb superficialitat.

Posteriorment i en no rebre cap aclariment per qualsevol altre mitjà, en el meu costum de sospitar sempre si la font no és directa, vaig cercar una explicació que m'ajudés a comprendre la raó o el motiu de tal sentència.

Així és que vaig indagar amb companys del mateix nivell de l'entrevistat i vaig trobar la raó d'aquella desraó.

La resposta concreta a la pregunta concreta sobre aquell fet ve donada per l'actitud del periodista que va tergiversar el sentit de la resposta traient-la del context com a una frase aïllada del cojunt de la resposta sencera.

La resposta publicada deia:”No som un partit”, i això capgirava tots el punts de coincidència que havíem compartit en diverses converses personals.

La tendenciosa voluntat del plumífer del qual ni recordo el seu nom, pretenia confondre, i amb mi quasi ho aconsegueix, lluny com hi era de poder pretendre una consulta directa en aquell moment.

Ara s'ha aclarit el dubte, la resposta sencera va ser: “No som un partit de masses, sinó una organització revolucionària de quadres”, etc.....Amb això cap discrepància.

És costum demanar autocrítiques i deixar passar en silenci les errades pròpies. Aquí deixo constància de que la meva reacció va ser visceral després de comprovar que no tenia manera de esbrinar el perquè i com s'havia produït aquella resposta sense tenir tots els elements per tal de corroborar-la, no hauria d'haver opinat i menys fer-ho públic.

La immediatesa i manca de paciència va provocar que em basés en ella per a efectuar una crítica. Típic dels petit burgesos.

Vicis de l'educació egocèntrica i individualista que el sistema ens ha donat i manca de capacitat per reunir totes les dades necessàries com es correspon.

No podem demanar que la resta ho faci bé si nosaltres mateixos no som conseqüents i ho fem correctament.

Poso a la vostra disposició el meu reconeixement del meu error d'apreciació i manca empírica d'utulització correcta del procediment dialèctic, assumeixo la meva responsabilitat.

 

Valora
Rànquings
  1. Barcelona serà el punt de partida de la flotilla internacional que vol trencar el bloqueig de Gaza
  2. TV3, instrument d’alienació lingüística i nacional?
  3. La plataforma en defensa de la R3 denuncia negligència davant les incidències a Rodalies
  4. El pont de Santa Cristina d’Aro torna a lluir estelades en plena operació retorn
  5. El combat pels Països Catalans passa també per conèixer la nostra cultura, història i geografia en català
  6. La Festa Estellés fa una nova crida per a la XVI edició: “Cal mantenir vius els nostres referents”
  7. La Fundació Reeixida recupera la figura de Jaume Martínez Vendrell
  8. Les protestes pro-Palestina i independentistes marquen la sortida de la "Vuelta" a Olot
  9. No n’hi ha prou amb informar en català: cal narrar el país en clau nacional
  10. Manuel Valls (ministre de Territoris d'Ultramar) visita Nova Caledònia per "donar suport a les forces de l'ordre"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid