Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De la crítica i l'autocrítica: Un aclariment necessari
28/05/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Cal ser primmirat en aquesta pràctica i coherent amb el que es predica.

En el meu anterior escrit del 18 de maig vaig fer una crítica radical i directa a un company que involucrava a tota una organització. Sobre unes declaracions públiques i sense donar noms, amb les úniques dades que tenia al meu abast vaig opinar amb superficialitat.

Posteriorment i en no rebre cap aclariment per qualsevol altre mitjà, en el meu costum de sospitar sempre si la font no és directa, vaig cercar una explicació que m'ajudés a comprendre la raó o el motiu de tal sentència.

Així és que vaig indagar amb companys del mateix nivell de l'entrevistat i vaig trobar la raó d'aquella desraó.

La resposta concreta a la pregunta concreta sobre aquell fet ve donada per l'actitud del periodista que va tergiversar el sentit de la resposta traient-la del context com a una frase aïllada del cojunt de la resposta sencera.

La resposta publicada deia:”No som un partit”, i això capgirava tots el punts de coincidència que havíem compartit en diverses converses personals.

La tendenciosa voluntat del plumífer del qual ni recordo el seu nom, pretenia confondre, i amb mi quasi ho aconsegueix, lluny com hi era de poder pretendre una consulta directa en aquell moment.

Ara s'ha aclarit el dubte, la resposta sencera va ser: “No som un partit de masses, sinó una organització revolucionària de quadres”, etc.....Amb això cap discrepància.

És costum demanar autocrítiques i deixar passar en silenci les errades pròpies. Aquí deixo constància de que la meva reacció va ser visceral després de comprovar que no tenia manera de esbrinar el perquè i com s'havia produït aquella resposta sense tenir tots els elements per tal de corroborar-la, no hauria d'haver opinat i menys fer-ho públic.

La immediatesa i manca de paciència va provocar que em basés en ella per a efectuar una crítica. Típic dels petit burgesos.

Vicis de l'educació egocèntrica i individualista que el sistema ens ha donat i manca de capacitat per reunir totes les dades necessàries com es correspon.

No podem demanar que la resta ho faci bé si nosaltres mateixos no som conseqüents i ho fem correctament.

Poso a la vostra disposició el meu reconeixement del meu error d'apreciació i manca empírica d'utulització correcta del procediment dialèctic, assumeixo la meva responsabilitat.

 

Valora
Rànquings
  1. Judici contra un llogater per convertir casa seva en un coliving
  2. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  3. Manifestació a Barcelona: "Prou agressions imperialistes. Ni a Veneçuela ni enlloc"
  4. "Defensem el Tren de l’Empordà" engega una campanya de signatures contra el trasllat de l’estació de Figueres
  5. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  6. Meridiana Resisteix arriba als 2.000 dies de lluita al carrer per la independència
  7. Mirar el món sense oblidar casa nostra
  8. L’Assemblea per Cadaqués-CUP demana la dimissió de l’alcaldessa per mentir sobre el pas de camions pel Cap de Creus i per presumptes HUT il·legals
  9. Guanyem Girona impulsa un cicle d’actes per explicar la feina que està fent i el model de ciutat que volen consolidar
  10. Arran torna a fer caure, per tercera vegada, el Toro d’Osborne de Tavernes de la Valldigna
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid