Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De la crítica i l'autocrítica: Un aclariment necessari
28/05/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Cal ser primmirat en aquesta pràctica i coherent amb el que es predica.

En el meu anterior escrit del 18 de maig vaig fer una crítica radical i directa a un company que involucrava a tota una organització. Sobre unes declaracions públiques i sense donar noms, amb les úniques dades que tenia al meu abast vaig opinar amb superficialitat.

Posteriorment i en no rebre cap aclariment per qualsevol altre mitjà, en el meu costum de sospitar sempre si la font no és directa, vaig cercar una explicació que m'ajudés a comprendre la raó o el motiu de tal sentència.

Així és que vaig indagar amb companys del mateix nivell de l'entrevistat i vaig trobar la raó d'aquella desraó.

La resposta concreta a la pregunta concreta sobre aquell fet ve donada per l'actitud del periodista que va tergiversar el sentit de la resposta traient-la del context com a una frase aïllada del cojunt de la resposta sencera.

La resposta publicada deia:”No som un partit”, i això capgirava tots el punts de coincidència que havíem compartit en diverses converses personals.

La tendenciosa voluntat del plumífer del qual ni recordo el seu nom, pretenia confondre, i amb mi quasi ho aconsegueix, lluny com hi era de poder pretendre una consulta directa en aquell moment.

Ara s'ha aclarit el dubte, la resposta sencera va ser: “No som un partit de masses, sinó una organització revolucionària de quadres”, etc.....Amb això cap discrepància.

És costum demanar autocrítiques i deixar passar en silenci les errades pròpies. Aquí deixo constància de que la meva reacció va ser visceral després de comprovar que no tenia manera de esbrinar el perquè i com s'havia produït aquella resposta sense tenir tots els elements per tal de corroborar-la, no hauria d'haver opinat i menys fer-ho públic.

La immediatesa i manca de paciència va provocar que em basés en ella per a efectuar una crítica. Típic dels petit burgesos.

Vicis de l'educació egocèntrica i individualista que el sistema ens ha donat i manca de capacitat per reunir totes les dades necessàries com es correspon.

No podem demanar que la resta ho faci bé si nosaltres mateixos no som conseqüents i ho fem correctament.

Poso a la vostra disposició el meu reconeixement del meu error d'apreciació i manca empírica d'utulització correcta del procediment dialèctic, assumeixo la meva responsabilitat.

 

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. Acció antimonàrquica contra la presència militar a l’Expojove de Girona
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  5. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  6. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  7. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  8. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  9. El baix relleu del Tibidabo que recorda la proclamació de la República Catalana torna a reivindicar-se com a símbol de memòria
  10. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid