Partim de la base que en som ciutadans dels Països Catalans, exercim com a tals, una altra cosa és el que diguin les lleis que ens havien imposat fa segles els espanyols.
Per exemple, he treballat tota la meva vida a Catalunya i la jubilació la retallaran o l'eliminaran a Madrid! Per ara l'estan pagant. Però una amenaça és que oposant-se a tots els acords internacionals, diuen que no la pagaran més si Catalunya s'allibera!!!
Com és que la cobren ciutadans que van cotitzar a la hisenda espanyola i viuen a qualsevol país de la resta del Món? Fins i tot arribarà el dia que les revistes del cor parlin de la jubilació de Julio Iglesias que ni paga ni hi viu dins el territori de la corona castellana; però això serà un altra cançó.
Albiro amb entusiasme que al cap i a la fi es constitueix l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya. No necessiten ser legals, no necessiten que l'autoritze l'estat veí, ja decidirem entre tots i totes les funcions que hauran d'assumir.
Per altra banda i des de la jornada d'estudi sobre el procés constituent organitzada per les CUP i oberta a tothom al Parc de la Ciutadella s'ha començat quelcom que hauria d'haver estat impulsat per organitzacions amb nom i cognoms molt abans de les jornades dels empats interns.
Espero i desitjo recuperar l'estat de salut adient per a poder continuar participant i ser nosaltres des de la base els i les que prenguem la decisió de sortir al carrer i no estar a expenses que ho demani un càrrec electe que quan nosaltres demanen mai no ha respost. Per exemple el judici d'encerclem el parlament, ho recordeu? Hi ha moltes més coses que no les faran de bon grat fins que nosaltres, el poble organitzat i no derivant l'acció cap a organitzacions que faran o no faran o ens sorprendran fent tot el contrari del que faríem nosaltres perquè es creuen que ells estan per sobre de tots i totes nosaltres.
Un programa s'ha de complir, no només és una consigna per a reclamar-li a les dretes que mai ho fan, sinó i principalment a nosaltres mateixos.
Com a ciutadà comú no puc participar de l'ACECAT, però des del meu barri sí que puc portar la meva veu per a aportar el que crec que ha de tenir una constitució, que no serà pas revolucionària en quan al canvi de sistemes de dominació, però sí que ho serà si tenim força i la fem valer, més oberta, progressista i res de totalitària, guerrerista, ni submissa als dictats estrangers o del capital financer internacional.
Amb la constitució de la República Catalana l'espai polític i social permetrà les condicions adients per a continuar la lluita i avançar cap un règim superador i igualitari, construint el socialisme i no només esperant que ens ho donin tot fet.
Me'n vaig de Castanyada; no de Halloween, també és una manera de ser nosaltres mateixos.
31 d'octubre de 2016
