Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Estem de vacances de la lluita de classes i sembla que l'altre bàndol tingui partits amistosos mentre som a les platges
04/08/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Marcador a 3 d'agost: Colau Comú 2 – TC 1. Per a nosaltres, perdem 1 a tres jugant de locals

 

En el partit amistós dels consagrats vs els aspirants secundaris de la lliga espanyola, la qualitat dels tants es mesura per quin ofèn més i en major mesura la intel·ligència i el poble català.

A la nostra lliga no reconeguda, jugant amb les seves regles, vam poder conformar un equip més poderós en capacitat de vots que tota la resta dels que sempre han anat en contra nostra i aquesta setmana varem donar una passa més avançant la nostra puntuació amb un gol de gran qualitat i valor.

Però mentre, al partit entre els equips de la lliga espanyola pel torneig d'estiu de la “Villa y Corte” va començant marcant el TC amb un tant res d'espectacular, ronyós i només perquè havia traspassat la línia de gol es va donar per vàlid. Però no va estar res definitiu en general: “Suspendre resolucions democràtiques del Parlament i demanar presentació d'al·legacions”

Els Colau Comú amb el reforçament del familiar d'un desaparegut argentí com a mà dreta, embruten la memòria dels que van jugar fins el final perquè ho volien tot en aquell país. Van perdre? sí, però sencers i sense renúncies. Ell tot el contrari. Un jugador molt oportunista.

En una bona jugada on cada jugador sap molt bé a què juga, el gol va arribar per la dreta i va pujar empatant al marcador: “L'ajuntament prohibeix la desfilada i ofrena floral de La Coronela”

L'equip amb major experiència del TC, ni va intentar mantenir el tant a favor, van reprende les vacances i aleshores l'equip perifèric amb una forta escapada aprofitant la badada, una altra vegada ben enganxats per la banda dreta, va tornar a marcar de la mà del fill de desaparegut. Demostrant la seva qualitat esportiva va marcar el segon gol a consciència anunciant alegrement que: “Tornariem a tenir davant el Born l'estàtua eqüestre del anterior dictador”

Per la seva qualitat, a aquest segon gol contra la consciència, el pudor, el respecte a molts més que no només els independentistes, sinó a tots els fills i filles dels que van perdre la guerra civil, els mitjans esportius l'han reconegut com el gol de la setmana.

Segons fonts que no volen comprometre's, amb una gran estàtua eqüestre de Franco davant el Museu de la Resistència Catalana del 1714 al Born, pensen fer una inauguració històrica i que a la destra de l'estàtua se sent un Borbó tot poderós fill de l'hereu de Franco per acabar-ho d'adobar i vinguin a jutjar-nos i condemnar-nos des del cel madrileny.

El mercat d'estiu es revifa i les xifres de fitxatges que s'estudien són exorbitants en aquest clima de crisi.

Cal que visitem el Born abans que diguin que és conflictiu i pretenguin tancar-lo.

PROU!

Ja està bé de burles. Ja està bé de trobar la cara simpàtica cada vegada que ens claven un punyal i ja ni ho fan per l'esquena; se senten forts i es mostren superbs, van de cara com els dictadors.

Ara bé, o aquesta gent són pobres innocents manipulats o es creuen Gandhis mediterranis -que no se l'han llegit sencer-, o el que queda per pensar és que són agents espanyolistes que amb el conte de la radicalitat només per canviar algunes coses i no voler mullar-se en altres, en realitat són els millors aliats de la dreta dins el cap del poble.

Els feixistes no poden confiar en res que sembli comunista. En canvi si els treus el “ista”,  com filosofaven molts teòrics a les postrimeries del segle XX, podria ser; cal trobar el candidat adequat, idoni. En aquella lliga s'hi juga això. Qui guanyi la pilota d'or serà rebut al Bernabeu.

Els qui volem la independència estem sols a l'altra banda, tant siguin independentistes d'esquerra com els nous que s'han destil·lat des de la dreta autonomista.

Els uns perquè ja no es troben a gust amb els pactes que els ofereix l'Wstat opressor, i nosaltres perquè ni l'Estat opressor ni els seus socis catalans mai defensaran un país igualitari, una República que ens permeti d'avançar el màxim possible.

Només les bases més conscients prendran el camí de la lluita i la resta s'esperarà a veure què passa i com surt. Si guanyem, contents. Si perdem, una altra vegada serà. Aquests es diuen funcionals i són lúmpens. Els treballadors amb consciència saben que la República és el millor que ens pot passar als treballadors i si els treballadors estem bé, els petit comerciants destil·lats de l'autonomisme tornaran a tenir-hi capacitat. Si els espanyols no fan la República, i pel que es veu, són més de dretes allà que aquí, no cal esperar que ells s'espavilin, espavilem-nos nosaltres mateixos.

Tenim un sol camí pel davant i un objectiu bàsic: independència per dret d'autodeterminació i per tal d'aconseguir justícia social, una República on totes i tots participen i decidim segons les nostres necessitats i no per imposició d'un altre estat o govern.

Avancem per fer tremolar les llambordes de tots els pobles i ciutats on farem mobilització i manifestació l'11 de setembre.

Si ells o millor encara, les seves bases, vénen amb nosaltres, endavant; si volen enfrontar-s'hi, que canviïn de vorera.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid