Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra és l'home (dones i homes, el gènere humà)
11/06/2016 Guillem Vendrell

Per Guillem Vendrell Jofre

Del calaix de la història al dia memorable; tinc moltes preguntes que em rodolen pel cap i enlloc d'escriure definicions, les hi plantejo per a col·lectivitzar-les.

El que sabia: La CUP és una plataforma independentista de caràcter assembleari.

Totes les decisions i actuacions de les CUP's són les votades i contrastades per les bases que s'expresen mitjançant la seva participació voluntària a les assemblees. La línia política és la votada i cada assemblea territorial o local i els seus membres electes a càrrecs públics la porten a la pràctica amb creativitat.

Les assemblees: Fins ara només tenien dret a vot els militants de ple dret, segons el reglament que no s'ha canviat, amb un temps de militància i al dia de les quotes corresponents.

Amb aquest funcionament la CUP es va arribar a presentar, segons la voluntat de l'assemblea, per primera vegada a les eleccions al Parlament de Catalunya que particularment jo em preguntava perquè no ho havia fet encara.

La prova del cotó fluix i el contacte amb la democràcia representativa que sosté el poder burgés va donar la raó a totes i tots aquells que ho impulsàvem des de dins i en el meu cas, des de fora.

El parlament burgés va ser la tribuna que no s'havia pogut assolir durant un llarg període de refluig i ara d'auge que va esclatar el 2012 quan CDC es va plegar per a no ser plegada.

No puc més que oferir la meva participació en tot el que sento compartit, i aquesta ambigüitat no em permet estar com a militant disciplinat en una plataforma que un dia m'omple de satisfacció i el següent em decep.

No puc acceptar que en diguin que són contradiccions que s'han d'acceptar sense aprofundir-les.

A la segona presentació a les eleccions al Parlament de Catalunya (jo no ho sé, no en sóc membre, no hi estic dins, no puc preguntar, i no em sento amb el dret de fer-ho); es va arribar a un acords amb d'altres organitzacions de diferents nivells per tal de formar una plataforma electoral més àmplia.

Les condicions dels acords, les desconec, ja serien convenients i aprovades per alguna assemblea general de les CUP's, d'aquí la meva confiança que va estar dipositada en els i les companyes antics militants de les CUP's que conec personalment.

Però a les primeres diferències interiors respecte al paper polític dins el parlament i la relació amb l'objectiu prioritari, un company amb qui vaig coincidir d'una manera global políticament i que no era de les CUP sinó de Súmate, havent encapçalat la candidatura, va decidir renunciar perquè no hi havia acord a les CUP's, els electes no podien votar com a persones que és el que tant es promulga, persones individuals organitzades que resolen els temes en assemblees. Havien de respectar el que resolgués “l'organització”.

Sense assemblees pel mig es va crear el GAP, tot bé si és per tal d'auxiliar als càrrecs electes en la seva tasca diària i burocràtica, però no per a prendre decisions polítiques sense passar per l'assemblea. Però les decisions no van ser només de procediment.

És que no tenien previst el pes específic tan important que assoliria l'espai que representaven i no havien dissenyat les línies mestres de la tasca política dins un parlament burgés que havia de tenir un objectiu cabdal: aconseguir que quan més aviat possible es comencés a fer independència i no només pregonar desobediència i pretendre que la burgesia sigui desobedient amb sí mateixa i els amb els seus interessos?

No hi havia línia política tàctica. Però perquè durant aquells interminables 3 mesos no van convocar assemblees territorials, locals, i fins i tot la nacional?

Qui i com els hi havia atorgat la direcció executiva, això que tant desprecien de les organitzacions dogmàtiques que no ho són perquè són candidatures d'unitat popular; impulsades per sectors que venen de lluny en la lluita independentista i els primers que van deixar ben clar que aquesta lluita tenia un basament social i que per tant no servia de res una independència sense canvi social i que aquest canvi social no seria mai possible dins o sota Espanya i sense una República Catalana Independent que pugui decidir si es federa o no i amb qui vulgui sense imposicions?

Sembla que els grups de diferents sigles i noms que fa ben poc he començat a sentir per primera vegada, excepte la crida constituent perquè hi vaig anar a una de les primeres convocatòries, però vaig decidir que la meva aportació seria nul·la perquè no es plantejaven treballar per un moviment constituent sinó per a participar políticament amb el nom i sense haver fet els deures. Sembla que tinguin una premisa: Tots saben el que volem i la resta s'ho ha de creure. Però els únics projectes constitucionals sortien de cercles tancats i amb una vocació gens ni mica participativa des d'altres perspectives.

Però no només era aquesta plataforma petita, sinó que després van sortir noms com Lluita Internacionalista, Corrent Roig (no sé de quina organització n'eren corrent), i d'altres que havíem compartit manifestacions i propaganda. Un sindicat, un partit amb un nom nou i molta gent de la vella guàrdia coincident en principis, objectius, tàctiques i estratègies (dels 4 gats que es deien independentistes quan no hi ha via ningú més), un altre del que ara sé que alguns parlamentaris en formen part però que mai m'he creuat amb ells ni al carrer, ni a les manifestacions, ni a les portes de les fàbriques. No tinc edat per anar a la universitat, potser allí..., però d'allí només conec el sindicat d'estudiants dels Països Catalans.

Què es va signar no ho sé, quan es va arribar a l'espectacle de les dues assemblees nacionals, on vaig ser convidat i em sentia orgullós però, és que hi havia molta gent que parlant pels passadissos no acordaven amb la independència com a fet prioritari, hi vaig escoltar que havien d'aguantar i votar segons el que faci un determinat company que ara no recordo el nom de tan comú, fins i tot es va dir que hi era present una persona que havia estat de C's i que tenia un càrrec remunerat als òrgans centrals!

En aquelles assemblees que arribava al 50% en les votacions, hi havia un 50% de gent que no erem de les CUP's amb drets adquirits, quotes pagades i militància contrastada durant un termini de temps. Jo era un d'ells.

Però si quan a les assemblees de les CUP's només anaven els membres de ple dret s'aconseguien resultats més clars i s'assumien; com és que ara si hi ha empat desempaten els vots del qui no són de les CUP's sinó companys de candidatura d'una plataforma electoral que a sucat del prestigi de les CUP per a ensorrar-la?

Just quan pensava en donar-me de baixa del sindicat, i dedicar la quota per a tenir dret a vot en les CUP's!

Han d'haver-hi responsables, no hi sóc, però els i les que hi siguin que ho reclamin, com ho vaig viure a les assembles territorials que vaig tenir l'honor de participar, en cap ni una no eren més que una ínfima minoria que després a l'assemblea nacional no informaven concretament i objectivament el que en realitat havia passat i es demanava, com si hagués estat un mer tràmit i l'assemblea nacional decidiria sense avaluació ni discussió, ni comissions, segons aquell grup que comptava els vots.

Em torna a rodolar pel cap, si ja han embrutat tant el nom de les CUP's, no seria hora que s'ho quedin ja que no l'hem defensat prou i fer camí amb una definició molt més clara que els talls de cabell, els pentinats i les samarretes i discutir fins a arribar a conclusions, fer política i tenir ben clar que hi hagin assemblees, però que aquestes s'han de fer amb els membres i no amb la claca.

Si l'assemblea és a un poble, o a una ciutat, i no en un parlament, tant s'hi val, cadascú ha de presentar propostes i les ha d'aprovar l'assemblea, no un grupet de molt capaços i preparats, però en organismes totalment contraris a tot el que es diu que són, o que havien estat les CUP's fins ara?

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid