Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Baltasar Garzón és un dels protagonistes del Festival DocsBarcelona

El jutge encobridor de tortures lluita perquè Suècia retiri l’ordre d’arrest europea que pesa contra Julian Assange per agredir sexualment a dues dones

19/05/2017 Comunicació

Un dels títols de la Secció Oficial del festival DocsBarcelona – Panorama serà la producció hispano-alemanya Hacking Justice (El juez y el rebelde), que tindrà la seva estrena mundial al festival. A partir d’un accés privilegiat als seus protagonistes i a l’ambaixada d’Equador, Clara López Rubio i Juan Pancorbo recullen la lluita del jutge Baltasar Garzón per tal que Suècia retiri l’ordre d’arrest contra el fundador de WikiLeaks acusat d'agredir sexualment a dues dones.

Baltasar Garzón i Julian Assange protagonitzen el documental on s'explica que el jurista espanyol lidera l’equip d’advocats d’Assange des del 2012.

Però, recordem, Garzón ha estat un jutge que s’ha caracteritzat durant la seua trajectòria professional per la intervenció en processos molt mediàtics, alguns d’ells molt polèmics, i tenyits d’una persecució més aviat política que jurídica. Entre d’altres, aquest personatge, des del seu despatx de l’Audiència nacional, el juliol de 1992 va dirigir una operació contra l’independentisme català, ordenant la detenció de més de seixanta persones arreu dels Països Catalans (València, Alginet, Monòver, Benicarló, Barcelona, Mataró, Manresa i Palamós) a qui els aplicava la llei antiterrorista acusant-los de pertànyer a Terra Lliure.

La majoria de detinguts en aquella ràtzia van ser torturats a les casernes de la Guardia Civil i denunciaren davant el, llavors, jutge Garzón haver signat les declaracions policials sota tortura, sense que per part d’aquest es fes res per investigar les tortures denunciades.

En aquesta operació, a més, es varn registrar seus d’organitzacions polítiques com el Moviment de Defensa de la Terra, o les de mitjans de comunicació, com la del setmanari El Temps. En l'operació van ser detinguts sis periodistes, quatre dels quals van ser torturats.

A banda d’aquest cas i casos similars que afectaren a detinguts per suposada pertinença a ETA, Garzón fou famós també per tancar mitjans de comunicació: el 1998 Egin i el 2003 Ardi Beltza, dos publicacions que, posteriorment, les respectives sentències van considerar que desenvolupaven una activitat legal. Per aquesta raó el jutge sovint ha estat boicotejat en diversos actes públics.

Valora
Rànquings
  1. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  6. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  7. Habitatge o caos
  8. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  9. La XXXIX Pujada al Port de Salau reivindicarà el Pirineu com a espai d'unió entre Catalunya i Occitània
  10. Solsona impulsa la primera promoció d'habitatge de Catalunya que combina el model cooperatiu amb el lloguer social
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid