x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els dos lerrouxistes morts a trets a Sevilla (1919) per Manuel Talens

Article de Josep A. Carreras en el 98è aniversari dels fets de Sevilla, en què Manuel Talens va matar dos seguidors d'Alejandro Lerroux, considerat pels anarcosindicalistes com un populista farsant que volia desviar al moviment obrer en benefici prop

20/03/2017 Memòria històrica

Manuel Talens i Giner, conegut com “El Valencianet”, nascut a Godella, prop de la ciutat de València, estant ja afiliat a la CNT valenciana, va venir a Barcelona el 1918 quan tenia 23 anys, on es va integrar en un grup d’acció.

El novembre de 1918 va participar en un tiroteig contra uns esquirols a Barcelona en el que un d’aquests va resultar mort, mentre Manuel Talens resultava ferit de bala en una cama.

Mentre era a l’hospital en qualitat de detingut, va fugir ajudat per uns companys i es va refugiar a València. Poc després va anar a Sevilla juntament amb l’anarcosindicalista valencià Josep Claramonte i Gómez i el català Amandeu Sanmartín i Suñé, on feien la tasca d’emmagatzemar armes i de protecció dels del anarcosindicalistes de Sevilla, cobrant algunes quotes per això.

El 16 de març de 1919, es va fer un míting a la plaça de braus de Sevilla organitzat per Alejandro Lerroux, per promocionar una candidatura republicana unitària per les eleccions. La presència de Lerroux a Sevilla exasperava als anarcosindicalistes andalusos, ja que el consideraven un populista farsant que volia desviar al moviment obrer en benefici propi. Per això un grup d’anarcosindicalistes sevillans es van infiltrar en el míting de Lerroux amb la intenció de rebentar-lo, acompanyats de Manuel Talens, Josep Claramonte i Amadeu Sanmartín, els quals anaven armats.

Quan Lerroux va començar a parlar, els anarcosindicalistes el van esbroncar i nombrosos lerrouxistes se’ls van tirar a sobre a cops. En aquell moment Manuel Talens, acompanyat de Claramonte i Sanmartín, van començar a disparar contra els lerrouxistes, ferint-ne a uns quants de bala, dos dels quals van morir poc després. Manuel Talens, va ser detingut al cap d’uns mesos a Saragossa on s’havia refugiat, però va sortir de la presó al cap d’un any, ja que tant el tiroteig de Barcelona com el de Sevilla es van considerar uns enfrontaments i no uns atemptats, sumat a que el jurat popular havia estat amenaçat pels grups d’acció de la CNT catalana, cosa habitual a l’època.

Manuel Talens es va integrar un altre cop en els grups d’acció a Barcelona el 1921, el pitjor any de l’època del pistolerisme barceloní, participant en diversos atemptats i tirotejos i en 2 intents de matar al governador civil de Barcelona Martínez Anido. L’octubre de 1922 Martínez Anido va organitzar un atemptat trampa organitzat per ell mateix a través d’uns infiltrats en un grup d’acció en el que hi havia Manuel Talens, amb la idea d’aplicar-los la llei de fugues. Tres dels anarcosindicalistes del grup d’acció van resultar morts en el tiroteig, però Talens va matar a un dels policies a trets i va poder fugir. Va ser detingut poc després, però al destapar-se la trama de Martínez Anido, el qual va ser destituït per això, Talens va sortir lliure un altre cop i malgrat ser molt conegut per la policia, es va reintegrar en els grups d’acció, participant en nombrosos atemptats contra els pistolers de la patronal en venjança per l’assassinat de Salvador Seguí, mort el 10 de març de 1923.

Després del cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923, va ser dels pocs que es van atrevir a seguir amb la lluita armada i va ser detingut el novembre de 1924, quan juntament amb altres companys va intentar assaltar al presó de Figueres, on hi havia nombrosos presos reprimits per la dictadura. A la presó va conèixer als membres d’Estat Català del complot del Garraf de 1925, en que havien intentat matar al rei i allí es va fer militant d’Estat Català.

El 1931 quan Estat Català i el PRC, entre altres, van fundar ERC, Manuel Talens es va integrar al partit. L’octubre de 1934 Manuel Talens va participar en els enfrontaments integrat en els Escamots i va ser detingut, sortint de la presó un any i mig després. El maig de 1936 la major part del sector provinent d’Estat Català dins d’ERC es va escindir del partit i va formar un nou Estat Català, en que Manuel Talens s’hi va integrar. Talens va participar en els enfrontaments a Barcelona per aturar el cop d’Estat el 19 de juliol de 1936 i poc després va participar en l’expedició catalana per reconquerir Mallorca als feixistes, participant en nombrosos combats.

Al final d’agost de 1936 Manuel Talens va tornar a Barcelona quan es va ordenar acabar amb l’expedició a Mallorca. Poc després dos individus, que anaven de revolucionaris incontrolats, el van voler “detenir” a Barcelona i Manuel Talens els va disparar matant-ne a un i ferint-ne a l’altre. Després d’això, el setembre de 1936 Talens va passar a ser l’escorta personal del secretari general d’Estat Català Joan Torres i Picart.

El 22 de novembre de 1936, Talens va participar juntament amb els membres d’Estat Català, Joan Torres i Picart i Josep Maria Xammar, juntament amb el dirigent d’ERC Joan Casanovas, en un intent de complot d’Estat Català per apoderar-se de 1.000 fusells que venien en tren de l’Estat Francès i declarar la independència de Catalunya en plena guerra. Per això Talens va ser detingut juntament amb Joan Torres, mentre Josep M. Xammar i Joan Casanovas va fugir a França. El Conseller d’Interior de la Generalitat Artemi Aiguader, però, al cap d’uns mesos va facilitar la fugida de Talens i de Torres cap a França, fent creure que havien fugit pel seu compte. Manuel Talens es va exiliar a Mèxic el 1939 i a partir de llavors es va dedicar a la seva feina i a la seva família abandonant tota militància política. Va morir de càncer el 1966.

Valora
Rànquings
  1. Els líders dels Comuns, abduïts per la dreta?
  2. Un membre de la CUP i de l'ANC agredit en el ple de Lliçà d'Amunt
  3. Manuel Delgado: ‘Es tornaran bojos, tindran espasmes i començaran a treure escuma per la boca’
  4. Membres de la CUP Deltebre abandonen el ple municipal indignats per l'actuació del regidor del PP Tomàs Castells
  5. L’operació biquini
  6. L'Ajuntament de Berga redueix el deute en més 4 milions d'euros en dos anys de gestió de la CUP
  7. Teatre Nacional de Catalunya: la comèdia dels picoletos i el xivato de la classe
  8. 23 persones han estat cremades vives en les protestes organitzades per l'oposició veneçolana
  9. Banyoles recorda l'Operació Garzón, la repressió i avenços de la lluita independentista
  10. L'Ajuntament de Tarragona aprova una moció contra el referèndum
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid