El Principat, segons dades del juny de 1981, disposava de 1.164.200 ha de bosc, el 35% de tot el seu territori. El juliol de 1982 més de trenta misteriosos incendis van liquidar més de 17.000 ha. de bosc. Es tractava d'una bona part dels boscos del Garraf, Penedès, Vallès, Bages, Berguedà i la Garrotxa.
Ara bé, segons l'independentisme, un primer enemic del bosc català era la distribució de la propietat. Només un 20% de la superfície total forestal catalana era de propietat pública, la resta, un 80%, de propietat privada. Una tal distribució de la propietat havia facilitat la pressió urbanística sobre els bosc, una de les amenaces contra el patrimoni forestal. I és que així, la progressiva urbanització del bosc era difícil d'evitar mentre no s'imposés una política forestal per impedir-ho.
L'altra gran amenaça, segons l'independentisme, era el foc. Els focs i els seus estralls eren considerats com a un exponent més que el poble català no tant sols no disposava d'una política forestal, sinó que la política de l'Estat i la política de l'Autonomia en matèria forestal eren ben bé una política d'ocupació i d'especulació i no una política de defensa i protecció del patrimoni forestal, no existia cap xarxa ben dissenyada i amb un bon funcionament de coordinació dels diferents organismes administratius que actuaven sobre el bosc. No hi havia cap programa real de prevenció, no hi havia res en matèria d'equipament preventiu, no existia un equipament sòlid i eficaç d'extinció i sobretot remarcaven que no hi havia ni es pretenia, una política penal contra els grans interessos especulatius.
Pel que que fa als incendis de 1982, i especialment a l'incendi del Garraf, l'independentisme va culpar les empreses de ciment, la Generalitat de Catalunya mateixa i les autoritats espanyoles perquè van deixar avançar tranquil·lament els incendis en impedir l'accés als voluntaris de les poblacions veïnes. I d'altra banda, els serveis d'ICONA que havien estat traspassats a la Generalitat van demostrar la seva inoperància. Dins d'aquest context, es va entendre l'actuació de Terra Lliure contra l'oficina d'ICONA a Barcelona, l'agost de 1982.
La valoració que feia l'independentisme sobre l'actuació del CANC era que les seves posicions es dirigien cap a una ambigüitat respecte a la nuclearització que patia el conjunt de la nació catalana, fet que va obligar resituar políticament la lluita antinuclear i ecologista. Aquí rau l'origen de la Taula Antinuclear i Ecologista de signe llibertari i independentista que va néixer exclusivament com a una organització només antinuclear però que més tard va assumir plantejaments globals de l'ecologisme. El naixement de la Taula va coincidir amb les accions que duia a terme l'organització Terra Lliure contra les companyies elèctriques FECSA i ENHER, empreses aquestes que finançaven les centrals nuclears.
Dins de la planificació de l'Estat espanyol amb el Programa Energètic Nacional (PEN), els Països Catalans ocupaven un lloc privilegiat amb sis centrals nuclears, una estava aleshores en funcionament (Vandellós I) i cinc en construcció (Cofrents, Ascó I i II, Vandellós II i III, i això sense comptar la de Polilles a la Catalunya del Nord).
