Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els fets del 6 d’Octubre

Escrit de Joaquim Vinyes i Espín com a testimoni vivencial del 6 d'Octubre de 1934, publicat a la revista Presència l'1 d'abril de 1980. Escrit des de l'Estat francès

06/10/2013 El fil roig
Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI

 

Per completar el coneixement dels fets històrics del 6 d'octubre del 1934 a Barcelona, porto el meu testimoniatge:

La tarda del dia 6, els xicots del Partit Català Proletari, amb en Jaume Compte, s'havien reunit en el Centre de Dependents (CADCI de Barcelona). En Manuel Gonzàlez Alba, com a persona entesa, s'ocupava a demostrar el maneig dels fusells "Winchester" de què hom disposava. Arribat el vespre, en Compte va dir: “El que vulgui anar-se'n, pot fer-ho ara”. Dels presents, ningú no va marxar. Quan es va saber que els militars sortien al carrer, es tancà la porta del local i els companys, amb fusell, es distribuïren a dins. L'espera fou angoixosa. Quan trucaren a la porta amb uns cops forts, hom respongué amb una descàrrega dels fusells. Els moments van ser molt dramàtics. La resposta va ser el canoneig, fort i curt, contra l'edifici del CADCI. El combat va acabar així. Ningú no va intentar entrar.

Van haver-hi tres víctimes, que van ser transportades al Dispensari que es trobava en els soterranis. Jo, com a metge, els vaig assistir. En Jaume Compte era mort, sense ferides aparents, amb sang a la boca. Els companys l'abraçaven plorant. En Gonzàlez Alba i l'Amadeu Bardina presentaven ferides múltiples de metralla. Abans de morir, en Bardina no podia parlar i en Gonzàlez Alba digué: “Moro pels meus fills i per Catalunya”.

Els tres varen ser transportats cap a darrera del local, mentre arribaven els sorolls del combat a la Plaça de la República. L'Alba i en Bardina moriren. Els deixàrem i sortírem quan el nou dia començava.

Joaquim Vinyes i Espín

 

Joaquim Vinyes i Espín (Barcelona, 1909-1997) va ser un metge i militant comunista de jove. Membre del Partit Socialista Unifiat de Catalunya (PSUC). Exilitat el 1939, exercí la seva professió i és autor de diversos treballs sobre medicina. Durant l'exili abandonà el partit i propugnà el restabliment republicà com a condició de la democràcia i de les llibertats catalanes. Edità personalment el periòdic Veu de l'exili català i republicà. Va retornar molt tardanament del seu exili.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid