Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els fets del 6 d’Octubre

Escrit de Joaquim Vinyes i Espín com a testimoni vivencial del 6 d'Octubre de 1934, publicat a la revista Presència l'1 d'abril de 1980. Escrit des de l'Estat francès

06/10/2013 El fil roig
Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI Forces de l'èxèrcit espanyol assaltant el local del CADCI

 

Per completar el coneixement dels fets històrics del 6 d'octubre del 1934 a Barcelona, porto el meu testimoniatge:

La tarda del dia 6, els xicots del Partit Català Proletari, amb en Jaume Compte, s'havien reunit en el Centre de Dependents (CADCI de Barcelona). En Manuel Gonzàlez Alba, com a persona entesa, s'ocupava a demostrar el maneig dels fusells "Winchester" de què hom disposava. Arribat el vespre, en Compte va dir: “El que vulgui anar-se'n, pot fer-ho ara”. Dels presents, ningú no va marxar. Quan es va saber que els militars sortien al carrer, es tancà la porta del local i els companys, amb fusell, es distribuïren a dins. L'espera fou angoixosa. Quan trucaren a la porta amb uns cops forts, hom respongué amb una descàrrega dels fusells. Els moments van ser molt dramàtics. La resposta va ser el canoneig, fort i curt, contra l'edifici del CADCI. El combat va acabar així. Ningú no va intentar entrar.

Van haver-hi tres víctimes, que van ser transportades al Dispensari que es trobava en els soterranis. Jo, com a metge, els vaig assistir. En Jaume Compte era mort, sense ferides aparents, amb sang a la boca. Els companys l'abraçaven plorant. En Gonzàlez Alba i l'Amadeu Bardina presentaven ferides múltiples de metralla. Abans de morir, en Bardina no podia parlar i en Gonzàlez Alba digué: “Moro pels meus fills i per Catalunya”.

Els tres varen ser transportats cap a darrera del local, mentre arribaven els sorolls del combat a la Plaça de la República. L'Alba i en Bardina moriren. Els deixàrem i sortírem quan el nou dia començava.

Joaquim Vinyes i Espín

 

Joaquim Vinyes i Espín (Barcelona, 1909-1997) va ser un metge i militant comunista de jove. Membre del Partit Socialista Unifiat de Catalunya (PSUC). Exilitat el 1939, exercí la seva professió i és autor de diversos treballs sobre medicina. Durant l'exili abandonà el partit i propugnà el restabliment republicà com a condició de la democràcia i de les llibertats catalanes. Edità personalment el periòdic Veu de l'exili català i republicà. Va retornar molt tardanament del seu exili.

Valora
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. El SEPC convoca vaga estudiantil el 20 de març en suport a les reivindicacions docents
  3. Reclamen al batlle de Sant Martí Vell 300 euros d'un multa per una protesta antimonàrquica
  4. La paraula que va trencar el silenci
  5. Dones dels Països Catalans convoquen una trobada a València per commemorar el 8 de Març
  6. La placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareix finalment a Wallapop
  7. El batlle de Sant Martí Vell s’apuja el sou amb el vot contrari de Som Poble – CUP
  8. La Intersindical acusa CCOO i UGT de “traïció” i crida a desbordar-los amb una vaga massiva a l’educació
  9. 90a concentració a Via Laietana 43 per exigir memòria i justícia davant la comissaria de la repressió
  10. USTEC·STEs - (IAC) obre una consulta al professorat i crida a mantenir les vagues del 16 al 20 de març
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid