Els fets del 6 d'Octubre de 1934 va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Un dels detonants d'aquest acte insurreccional, que no va anar seguit per la majoria sindical i d'esquerres, va ser la negativa del govern espanyol (a mans de la dreta) a respecta la Llei de Contractes de Conreu aprovada per la Generalitat que afavoria les conquestes socials dels camperols.
Durant la insurrecció del 6 d'Octubre, aixafada amb violència per l'exèrcit espanyol, van morir amb les armes a les mans els independentistes Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina, defensant la seu del sindicat CADCI a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Compte i Alba eren els dirigents més destacats del PCP (provinents d'Estat Català).
Jaume Compte és una de les personalitats més importants de l'anomenat separatisme català i un home d'acció. Va formar part del grup Bandera Negra Santa Germandat Catalana, que va intentar portar a terme el Complot del Garraf. Va estar empresonat durant la dictadura i després de ser amnistiat amb la proclamació de la República espanyola. Va ser un dels prinicipals impulsors del separatisme que va conciliar l'alliberament nacional amb el pensament marxista.
Compte va fundar Estat Català-Partit Proletari (EC-PP) i va mostrar-se crític amb Francesc Macià quan va proclamar la Generalitat integrada en la República espanyola. EC-PP va passar a anomenar-se Partit Català Proletari, que el 1936 es fusionaria amb altres partits marxistes per formar el PSUC.
EC-PP va ser un partit comunista i independentistas català, fundat el 1932. Fou integrat per part del sector obrerista d'Estat Català, que no va voler integrar-se en l'Esquerra Republicana de Catalunya, però que alhora no volia convergir amb el Bloc Obrer i Camperol ( veure Insurgent, n. 12, p. 4). Entre els seus dirigents destacaren Jaume Compte, Ramon Fabregat, Pere Aznar i Artur Cussó. El seu portaveu fou L'Insurgent. Va fer esforços per bastir un únic partit obrer nacional, però en no reeixir, el gener del 1934 donà lloc al Partit Català Proletari (PCP).
Documents d'Estat Català-Partit Proletari (Marxist.org)
- Manifest
del partit Estat Català (1.1932).
- Catalunya
dintre el moviment obrer internacional (8.4.1932).
-
Orientació
(Declaració d'Estat Català) (29.4.1932).
-
Estat Català no és el
B.O.C. (24.6.1932).
- Projecte
d'estructuració del partit (3.10.1932).
- Projecte
de programa (3.10.1932).
- Projecte
de tesi política (3.10.1932).
Per saber-ne més:
Inagurat el Casal Independentista de Sants "Jaume Compte"
Jaume Compte: d'Estat Català al Partit Català Proletari
Apareix el nou número de "Civitas Facta"
Apunts sobre la història de l'independentisme a Sants
Daniel Cardona i el separatisme insurreccional
Francesc Macià: l'independentisme conspiratiu
El CADCI commemora amb una taula rodona el 75è aniversari
L'exemple de Manuel Gonzàlez i Alba
Jordi Arquer: el marxisme nacional als anys trenta
Els regicidis contra la casa de Borbó (El Llamp)
