Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1934 Moren en combat Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina

1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català. Durant la lluita moriran en combat Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina entre altres

06/10/1934 Tal dia com avui

A a les vuit del vespre del dia 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

En acabar el discurs, Companys comunica els seus desitjos al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, tot demanat-li que es poses a les seves ordres. El general parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè es presenti a capitania per posar-se a les seves ordres. Però aquest li respon que només obeeix al president de la Generalitat. Batet parla amb Madrid i proclama l'estat de guerra.

Però el que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvorí. Aquell vespre es construeixen barricades, es distribueixen grups armats pels carrers i es prepara als edificis oficials per a la resistència. La Generalitat es defensa amb un centenar de mossos d'esquadra, l'Aliança Obrera ocupa el local de Foment del treball a la Via Laietana amb uns 400 homes, els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer Nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Falç, Nosaltres Sols! i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Prop de les onze, una companyia d'infanteria arriba al CADCI des d'on comencen a disparar matant un sergent i ferint set militars. S'ordena el foc de canó cap al centre resultant morts Jaume Compte i Canelles, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, dirigents del Partit Català Proletari. La resta són capturats.

Mentre Dencàs i Badia i altres membres d'ERC, junt amb un centenar d'homes pèssimament armats, es fan forts a la Via Laietana davant del setge ben armat de l'exèrcit.

Paral·lelament, una columna d'artilleria arriba a la Plaça de Sant Jaume informant a Pérez i Farràs que tenen ordres de prendre els dos edificis oficials. Després d'un tiroteig, els mossos es repleguen a l'Ajuntament. El setge s'amplia amb l'arribada d'una companyia de metralladores.

El general Batet, tot i tenir ordres estrictes i dures, des de Madrid, d'atacar, i sabent que tenia la situació completament controlada, va deixar passar l'estona esperant la rendició. A les sis del matí, Companys comunica a Batet la seva rendició.

El 6 d'octubre de 1934 a Girona va morir d'un tret disparat per un franctirador el militar Rafael Domínguez Otero quan estava llegint el ban de guerra que anul·lava l'Estat Català declarat per Lluís Companys

LLISTA DE VÍCTIMES EN LA REVOLTA D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA

Morts dels Escamots per l’Estat Català (ERC, JEREC, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català, PALESTRA)

Josep Duch i Torné (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça de Catalunya de Barcelona

Ferran Moratona i Guasch (JEREC). Tiroteig amb la guàrdia civil al barri del Clot a Barcelona.

Guillem Rafart i Marcó (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Francesc Bellat i Gomà (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

David Redó. Mort a trets a Barcelona

Josep Mª Bové i Aleu. Mort a trets per l’exèrcit quan intentava l’assalt el centre aeronàutic i naval a Barcelona.

Francesc Piera i Esteve. Els militars dispararen contra el camió a on anava a Montjuic.

Morts dels Partit del PCP (Partit Català Proletari)

Jaume Compte i Canelles. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Manuel González i Alba. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Morts del PCC (Partit Comunista de Catalunya)

Amadeu Bardina i Prat. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Valentí Felipe i Jiménez. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).

Salvador Echauri i Galvez. Tiroteig amb la guàrdia civil a Sant Cugat.

Josep López i Cumelles. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.

Gaspar López (pare de Josep López). Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.

Morts del BOC (Bloc Obrer i Camperol)

Teresa Vives i Trilles. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).

Isidre González i Guardiola. Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

Morts de l’Aliança Obrera en general (sense confirmar si eren del BOC o del PCC)

Josep Alabau. Tirtoteig amb l’exèrcit a la comissaria de la Generalitat a Girona. (Aliança Obrera).

Josep Paysan. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa. (Aliança Obrera).

Morts pertanyents a la CNT

Josep Giralt i Agramunt (Arderiu). Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.

Joaquim Rubierol. Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.

Morts encara per indentificar filiació (probablement la majoria eren dels Escamots o de l’Aliança Obrera)

Pere Batlle i Peiret. Tiroteig amb l’exèrcit a les Rambles de Barcelona.

Josep Bunifrenc (Birfens) i Negre. Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça Espanya.

German Fabregat i Prat

Josep Caló i Santamaria

Rosa Ribes i Casanoves

Francesc Castillo (Castrillo) i Filló

Miguel López i Estrada

Albert Villar i Trillas

Victoriano Martínez Méndez

Ceferino Garrido i Maluenda. Tiroteig amb l’exèrcit al voltant de la Generalitat a Barcelona.

Josep Baró i Ballester. Tiroteig.

Jaume Casanell i Codina.

Antoni Garcia i Blay. Tiroteig amb la guàrdia civil davant de la Casa del Poble a Barcelona.

Telesforo Alemany. A Vilanova i la Geltrú.

Salvador Golsens. Horta de Sant Joan. Farmacèutic.

Tres revoltats morts a Ripoll en enfrontaments.

Josep Torrecans. Mort a Colònia de Borgonya pels revoltats.

Josep Jurado i Sanabria. A trets a Barcelona.

Tres revoltats morts a Ripoll amb un tiroteig amb la guàrdia civil segons La Vanguardia encara que no es van publicar els noms.

Tres revoltats morts a Rubí segons La Vanguardia encara que no es publiquen els noms.

Un mínim de tres revoltats morts en el tiroteig a Vilanova i la Geltrú també segons la Vanguardia, encara que no es publiquen els noms, en el que moriren també diversos guàrdies civils.

Guàrdies d’Assalt morts

Joan Vilalata i Bonet. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Enric Peralles i Fornos. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Ventura Matamala de la Iglesia. Tiroteig amb l’exèrcit davant de la seva comissaria a Barcelona.

Maximilià Biardeau. Tiroteig amb l’exèrcit al passeig Colom a Barcelona.

Altres

Josep Oriol i Bruguera. Propietari mort pels revoltats per motius desconeguts a Sant Pere de Ribes.

Capellà de Navàs. Mort per uns revoltats.

Víctimes civils mortes per trets accidentals

Antoni Bayer i Brilles. Mort al passar casualment amb el seu cotxe entre un tiroteig a Casa Antúnez a Barcelona.

Josep Maria Reig i Prats. Mort casualment quan passejava davant d’un tiroteig a Barcelona. Altres diuen que morts pels revoltats a negar-se a portar armes a Sabadell.

Miguel Passolas i Reig. Mort d’un tret casual mentre passejava per la Rambla de Catalunya a Barcelona.

Antoni Torres i Jiménez. Mort d’un tret quan passava casualment entre un tiroteig a Barcelona.

Victoria Guardiola i Prats. Nena de 13 anys morta d’un tret casual quan era al terrat de casa seva a Barcelona.

Jaume Doñate i Bosch. Mort per un tret casual mentre era al balcó de casa seva al barri de Gràcia a Barcelona.

Carmen Fontova. Morta d’un tret casual quan era al balcó de casa seva a Lleida.

Joaquín Aparicio González. Comerciant d’Alcañiz mort d’un tret quan passava casualment per Granollers durant un tiroteig.

Morts de les forces del govern central

Militars morts

Luis Bravo. Sergent

Moises Domingo. Sergent

Antonio Ortiz. Caporal

Pelayo Fernández. Sergent

Máximo Guedeno. Soldat

Francisco Gómez. Tinent

Salvador Moriscó. Soldat

Francisco Gómez. Tienent

Gonzalo Suàrez. Capità.

Rafael Domínguez. Comandant. Girona

Valentín Guarido. Alférez. Sant Climent de Sescebes.

Guàrdies Civils morts

Ildefonso Rodríguez. Caporal. Esparraguera.

Alejandro Lorca. Esparraguera.




Per saber-ne més:

Fets del sis d'octubre (Wiquipèdia)

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid