Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Sis d'Octubre
Sis d'Octubre de 1934: morts i empresonats en la lluita per la independència

El nombre de persones mortes en l'aixafament de la proclamació de l'Estat català del 6 d'Octubre de 1934 és molt més nombrós del que de vegades ens fan creure

06/10/2013 Història

Aquell Estat català dins la República espanyola (un gest nacional que no suposava la secessió total, però que estava encapçalada pels grups independentistes) va ser defensada amb les armes precisament pels sectors socials més avançats, membres del PCP, del PCC, els Escamots d'Estat Català, BOC, Palestra, l'Aliança Obrera i fins alguns afiliats a la CNT.

Durant la proclamació de l'Estat català del 6 d’octubre de 1934 hi hagúe 46 morts entre els defensors de la proclamació de la Generalitat per Estat Català, 20 morts entre l’exèrcit, guàrdia civil i afins al govern espanyol, 8 morts per trets accidentals i 252 ferits de bala, alguns dels quals moriren setmanes o mesos després. En total, una xifra de 74 morts  i 252 ferits comptabilitzats, molts dels quals van morir dies després.

Aquí recordem els noms dels lluitadors que van defensar la República i l'Estat català i que van lluitar contra l'ocupació de l'exèrcit espanyol en aquella data, dades extretes del treball de J. Àngel Carreras "Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya" publicat a Llibertat.cat el març de 2013.

 

Proclamació de l'Estat català

A a les vuit del vespre del dia 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

En acabar el discurs, Companys comunica els seus desitjos al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, tot demanat-li que es poses a les seves ordres. El general parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè es presenti a capitania per posar-se a les seves ordres. Però aquest li respon que només obeeix al president de la Generalitat. Batet parla amb Madrid i proclama l'estat de guerra.

En aquest Sis d’Octubre de 1934 la vaga general que s’havia acordat con juntament pel govern català amb el PSOE a tot l’estat sols triomfà a Astúries, amb la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya amb la participació d’ERC, USC (socialisme d’àmbit català escindit del PSOE), partits separatistes sorgits del l’escissió de l’Estat Català integrat dins ERC, del BOC i Esquerra Comunista (marxistes dissidents de Moscou), PCC (marxistes pro-soviètics), PCP (marxistes separatistes), Unió de Rabassaires i anarcosindicalistes dins de l’anomenada CNT d’oposició o trentista de Peiró dissident de la CNT-FAI.

La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i revolta de Catalunya en considerar que era dirigida pel Govern català, amb a qui havien estat enfrontats des que la FAI havia provocat algunes revoltes anarquistes. No obstant això, en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils, i en altres llocs fins i tot s'hi van imposar i van dirigir la revolta declarant l’efímer comunisme llibertari com a Sant Boi o Granollers.

A Barcelona i voltants es produïren alguns combats tant durant el 6 i 7 d’octubre en zones com les Rambles, plaça Catalunya, passeig de Colon, Via Laietana, plaça Sant Jaume i voltants, Rambla Catalunya, plaça Universitat, plaça Espanya, Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia i voltants, Montjuic, l’Arrabassada, el Clot, Sant Andreu, l’Hospitalet, Badalona, Sant Cugat, Sant Boi, entre altres. Aquest tirotejos foren espontanis dels diversos grups que defensaven l’Estat Català ja que ningú des de la Generalitat els donà l’ordre de disparar. Encara que duraren poc foren intensos i el nombre de víctimes elevat, més de 40 morts i més d’un centenar de ferits de bala a la zona de Barcelona, entre ells un bon nombre de militars i guàrdies civils.

Fora de Barcelona i voltants en llocs com Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Navàs, Sabadell, Granollers, Esparraguera, Ripoll, Sant Pere de Ribes, Lleida, Girona i en altres indrets de Catalunya es produïren diversos tirotejos que causaren quasi una altra quarantena de morts i molts ferits de bala, a més dels de l’àrea de Barcelona

Malgrat que la lluita fou curta i sense ordre ni direcció els combats entre els escamots, els membres de l’Aliança Obrera i d’alguns guàrdies d’assalt lleials a la Generalitat contra les forces militars causaren un total inicial de 74 morts i 252 ferits de bala. Una dada que encara és difícil esbrinar exactament, ja que dels ferits molts morien després i no es podria conèixer la xifra exacta, donada la censura existent  posteriorment.

La lluita contra l'exèrcit ocupant

Però el que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvorí. Aquell vespre es construeixen barricades, es distribueixen grups armats pels carrers i es prepara als edificis oficials per a la resistència. La Generalitat es defensa amb un centenar de mossos d'esquadra, l'Aliança Obrera ocupa el local de Foment del treball a la Via Laietana amb uns 400 homes, els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Falç, Nosaltres Sols! i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Prop de les onze, una companyia d'infanteria arriba al CADCI des d'on comencen a disparar matant un sergent i ferint set militars. S'ordena el foc de canó cap al centre resultant morts Jaume Compte i Canelles, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, dirigents del Partit Català Proletari. La resta són capturats.

Mentre Dencàs i Badia i altres membres d'ERC, junt amb un centenar d'homes pèssimament armats, es fan forts a la Via Laietana davant del setge ben armat de l'exèrcit.

Paral·lelament, una columna d'artilleria arriba a la Plaça de Sant Jaume informant a Pérez i Farràs que tenen ordres de prendre els dos edificis oficials. Després d'un tiroteig, els mossos es repleguen a l'Ajuntament. El setge s'amplia amb l'arribada d'una companyia de metralladores.

El general Batet, tot i tenir ordres estrictes i dures, des de Madrid, d'atacar, i sabent que tenia la situació completament controlada, va deixar passar l'estona esperant la rendició. A les sis del matí, Companys comunica a Batet la seva rendició.

Empresonaments, clausura de mitjans i repressió

La repressió posterior a l'ocupació de l'exèrcit espanyol (amb la Legión al capdavant) va anar seguida de l'empresonament els principals protagonistes de la proclama de l'Estat català [Extens llistat de la repressió posterior al 6 d'Octubre, confeccionat per l'Editorial Base].

Durant les setmanes següents el govern espanyol va estendre la repressió a tots els municipis de Catalunya, fins el punt que dos mesos després, el desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. Josep Dencàs, però, que havia fugit, va marxar a l'exili. El comandant Pérez Farràs i el capità Escofet, fidels a la Generalitat, van ser condemnats a mort, però el president Alcalà-Zamora va indultar-los tot commutant la pena per 30 anys d'empresonament major el 5 de novembre.

Durant tot aquest temps foren usats com a vaixells-presó principals l'Uruguay a Barcelona (amb uns 2.500 presos de diferent condició professional i social, com polítics, funcionaris de la Generalitat i diverses persones de professions liberals, treballadors manuals, sindicalistes, etc.), i el vaixell-presó Manuel Arnús a Tarragona (amb presos majoritàriament pagesos). Posteriorment els empresonats van ser dispersats a diversos penals espanyols.

La repressió també va incloure la van prohibició de diverses publicacions, entre les que destacaren els diaris La Publicitat, L'Opinió, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera i la publicació setmanal La Rambla.

 

LLISTA DE VÍCTIMES EN LA REVOLTA D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA

Morts dels Escamots per l’Estat Català (ERC, JEREC, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català, PALESTRA)

Josep Duch i Torné (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça de Catalunya de Barcelona

Ferran Moratona i Guasch (JEREC). Tiroteig amb la guàrdia civil al barri del Clot a Barcelona.

Guillem Rafart i Marcó (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Francesc Bellat i Gomà (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

David Redó. Mort a trets a Barcelona

Josep Mª Bové i Aleu. Mort a trets per l’exèrcit quan intentava l’assalt el centre aeronàutic i naval a Barcelona.

Francesc Piera i Esteve. Els militars dispararen contra el camió a on anava a Montjuic.

 

Morts dels Partit del PCP (Partit Català Proletari)

Jaume Compte i Canelles. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Manuel González i Alba. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

 

Morts del PCC (Partit Comunista de Catalunya)

Amadeu Bardina i Prat. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Valentí Felipe i Jiménez. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).

Salvador Echauri i Galvez. Tiroteig amb la guàrdia civil a Sant Cugat.

Josep López i Cumelles. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.

Gaspar López (pare de Josep López). Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.

 

Morts del BOC (Bloc Obrer i Camperol)

Teresa Vives i Trilles.  Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).        

 Isidre González i Guardiola. Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

Morts de l’Aliança Obrera en general (sense confirmar si eren del BOC o del PCC)

Josep Alabau. Tirtoteig amb l’exèrcit a la comissaria de la Generalitat a Girona. (Aliança Obrera).

Josep Paysan. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa. (Aliança Obrera).

 

Morts pertanyents a la CNT

Josep Giralt i Agramunt (Arderiu). Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.

Joaquim Rubierol.  Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.

 

Morts encara per indentificar  filiació (probablement la majoria eren dels Escamots o de l’Aliança Obrera)

Pere Batlle i Peiret. Tiroteig amb l’exèrcit a les Rambles de Barcelona.

Josep Bunifrenc (Birfens) i Negre. Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça Espanya.

German Fabregat i Prat

Josep Caló i Santamaria

Rosa Ribes i Casanoves

Francesc Castillo (Castrillo) i Filló

Miguel López i Estrada

Albert Villar i Trillas

Victoriano Martínez Méndez

Ceferino Garrido i Maluenda. Tiroteig amb l’exèrcit al voltant de la Generalitat a Barcelona.

Josep Baró i Ballester. Tiroteig.

Jaume Casanell i Codina.

Antoni Garcia i Blay. Tiroteig amb la guàrdia civil davant de la Casa del Poble a Barcelona.

Telesforo Alemany. A Vilanova i la Geltrú.

Salvador Golsens. Horta de Sant Joan. Farmacèutic.

Tres revoltats morts a Ripoll en enfrontaments.

Josep Torrecans. Mort a Colònia de Borgonya pels revoltats.

Josep Jurado i Sanabria. A trets a Barcelona.

Tres revoltats morts a Ripoll amb un tiroteig amb la guàrdia civil segons La Vanguardia encara que no es van publicar els noms.

Tres revoltats morts a Rubí segons La Vanguardia encara que no es publiquen els noms.

Un mínim de tres revoltats morts en el tiroteig a Vilanova i la Geltrú també segons la Vanguardia, encara que no es publiquen els noms, en el que moriren també diversos guàrdies civils. 

 

Guàrdies d’Assalt morts

Joan Vilalata i Bonet. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Enric Peralles i Fornos. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Ventura Matamala de la Iglesia. Tiroteig amb l’exèrcit davant de la seva comissaria a Barcelona.

Maximilià Biardeau. Tiroteig amb l’exèrcit al passeig Colom a Barcelona.

Altres

Josep Oriol i Bruguera. Propietari mort pels revoltats per motius desconeguts a Sant Pere de Ribes.

Capellà de Navàs. Mort per uns revoltats.

 

Víctimes civils mortes per trets accidentals

Antoni Bayer i Brilles. Mort al passar casualment amb el seu cotxe entre un tiroteig a Casa Antúnez a Barcelona.

Josep Maria Reig i Prats. Mort casualment quan passejava davant d’un tiroteig a Barcelona. Altres diuen que morts pels revoltats a negar-se a portar armes a Sabadell.

Miguel Passolas i Reig. Mort d’un tret casual mentre passejava per la Rambla de Catalunya a Barcelona.

Antoni Torres i Jiménez. Mort d’un tret quan passava casualment entre un tiroteig a Barcelona.

Victoria Guardiola i Prats. Nena de 13 anys morta d’un tret casual quan era al terrat de casa seva a Barcelona.

Jaume Doñate i Bosch. Mort per un tret casual mentre era al balcó de casa seva al barri de Gràcia a Barcelona.

Carmen Fontova. Morta d’un tret casual quan era al balcó de casa seva a Lleida.

Joaquín Aparicio González. Comerciant d’Alcañiz mort d’un tret quan passava casualment per Granollers durant un tiroteig.

 

Morts de les forces del govern central

Militars morts

Luis Bravo. Sergent

Moises Domingo. Sergent

Antonio Ortiz. Caporal

Pelayo Fernández. Sergent

Máximo Guedeno. Soldat

Francisco Gómez. Tinent

Salvador Moriscó. Soldat

Francisco Gómez. Tienent

Gonzalo Suàrez. Capità.

Rafel Domínguez. Comandant. Girona

Valentín Guarido. Alférez. Sant Climent de Sescebes.

 

Guàrdies Civils morts

Ildefonso Rodríguez. Caporal. Esparraguera.

Alejandro Lorca. Esparraguera.


Tres guàrdies civils moriren en un tiroteig a Vilanova i la Geltrú segons informava La Vanguardia encara que no diu els noms. Altres informacions afirmen que un nombre més gran tant de guàrdies civils com de revoltats moriren en els confusos fets de Vilanova i eleven la xifra a 11 morts en total, encara que amb a censura posterior que s’imposà és difícil saber la xifra exacte.

En aquesta llista, com he dit abans, hi han uns 74 morts amb noms i cognoms. El nombre de ferits de bala també amb noms i cognoms que aparegueren als diaris va ser de 252, cosa que per dos dies de lluita espontània amb poc armament contra els canons i tancs militars, no és pot considerar que sigui cosa d’uns que sols corrien com afirmen tendenciosa i malignament alguns ressentits.

Aquest escrit està dedicat a tots els que van morir o arriscar la seva vida per la llibertat catalana com a l’Octubre de 1934.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid