Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Operació Garzón, 20 anys
Projecció del documental sobre l'Operació Garzón a Sueca

Infante va remarcar que 20 anys després, l’independentisme és una opció molt majoritària al Principat i millor vista al País Valencià.

02/12/2012 Diari de treball
Antoni Infante, Jeroni Salvador, Xavier Tolosana i Ramon Piqué a Sueca Antoni Infante, Jeroni Salvador, Xavier Tolosana i Ramon Piqué a Sueca

El passat divendres, 23 de novembre, va tenir lloc a Sueca (Ribera Alta) un nou passe del documental l”Operació Garzón contra l'independentisme català, a la Casa de Cultura del poble i que contà amb l’assistència d’unes 60 persones. L’acte començà amb el passe del documental i va continuar amb les paraules de Toni Infante, encausat, i Empar Salvador, pel Memòria del País Valencià (FMPV), Ramon Piqué, també encausat i Xavier Tolosana, encausat, el qual no estava anunciat, però també es trobava a l’acte. La jornada fou organitzada pel Fòrum per la Memòria i Esquerra Republicana de Sueca.

Toni Infante

Va obrir i tancar el torn de paraula. Primer va donar les gràcies als organitzadors de l’acte i als que van fer possible que es fera el documental. Va voler recalcar el “no oblidar” el que havia passat per poder valorar millor encara la situació actual on 20 anys després, l’independentisme és una opció molt majoritària al Principat i millor vista al País Valencià. També va voler valorar que la gran majoria d’encausats, encara hui continuen lluitant.

Per tancar va dir que ells provenien dels moviments que creien que no havia hi hagut ruptura amb el franquisme i que en aquella època eren sectors minoritaris als Països Catalans que lluitaven, però, això va dur a aquesta nova pujada de l’independentisme i que l’11 de Setembre d’enguany es va fer palés que aquestes idees estan arrelant entre amplis sectors del poble treballador. Va parlar també de la situació al País Valencià on les idees han arribat més tard, però, però que poc a poc van reeixint, sent València una de les ciutats on més mobilitzacions es produeixen. Infante també va explicar que es busquen noves experiències amb “Nosaltres els fusterians” la qual està convertint-se en un referent que té moltes possibilitats. Toni Infante va sentenciar amb les paraules “al final guanyarem”.

Empar Salvador

Va explicar que el Fòrum per la Memòria és una associació que es dedica a denunciar els crims que es van dur a terme al País Valencià per part del franquisme, també va voler recalcar el fet de que sempre estaran per ajudar totes aquelles persones que han patit repressió per part de l’Estat. Va voler recordar qui era Garzón, el qual no va voler investigar on es trobaren les fosses comunes i el qual també digué que només eren víctimes els morts durant la guerra, deixant fora els sentenciats i sentenciades pels consells de guerra al País Valencià, ja que les tropes franquistes havien entrat al març del 1939 a la ciutat de València i en febrer es quan comencen els consells de guerra. La resolució de Garzón sigué el 44 encausats els quals estaven tots morts i un mes després es declara incompetent ja que no es podia processar als morts.

Ramon Piqué

Va explicar el procés que es va dur per anar fins el Tribunal d’Estrasburg on van denunciar les tortures patides. Va explicar la incompetència de l’advocat de l’Estat i com el lletrat afirmava que a l’Estat espanyol “ja no es feien eixes coses perquè no tenien cap denúncia a banda dels presos per terrorisme”. També va recorda que abans del 92 també 6 companys havien sigut torturats per treure una pancarta amb el lema “Independència” i que l’any 77 amb l’amnistia no van eixir els presos independentistes catalans perquè no eren considerats presos polítics.

Per últim va donar les gràcies a l’Associació Cristians contra la Tortura ja que al convent on es reunien va ser el primer lloc on els encausats van poder contar la seua història i gràcies a ells es van posar en contacte amb Amnistia Internacional encara que aquest tampoc els escoltaren fins la resolució del Tribunal d’Estrasburg també gràcies a aquesta associació de Cristians van publicar-los materials explicant el viscut. També va parlar de la manipulació duta a terme pels mitjans com “El País” contat pel jove periodista que va cobrir una de les detencions per a aquest periòdic i que anys després el va escriure sobre aquest fet. Per últim va voler donar les gràcies a tots els assistents.

Xavier Tolosana

Va relatar els cinc dies al calabós de l’Audiència nacional on va patir humiliacions i tortures, les quals encara hui no pot explicar l’angustia que sent i el que l’aterra saber que encara estant a presó el poden tornar a aplicar aquests cinc dies. Per acabar va recordar tots els independentistes que estaven lluitant abans que ells i que gràcies a això el moviment és cada vegada més fort.

Jerònim Salvador

Va explicar que ell no va ser torturat ja que es va presentar voluntari a la comissaria, va comentar també com el jutge Garzón sabia que es torturava a les persones ja que diverses vegades li va dir que anava a enviar-lo a la comissaria 111 que era el lloc on es duien a terme les tortures. Ell estigué empresonat a Castelló de la Plana, als FIES, i gràcies a un comité de solidaritat que es creà a Benicarló, la seua ciutat, va ser indultat dels càrrecs però no de la multa que hui en dia encara deu.

La jornada va acabar amb l’actuació de Carles Enguix.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid