L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha fet públic un extens posicionament polític en què vincula la tragèdia humanitària viscuda aquests dies a Ceuta amb la continuïtat de la presència colonial espanyola al nord d'Àfrica. En el text, l'entitat sosté que els fets no es poden entendre sense el conflicte històric derivat de la permanència de Ceuta, Melilla i altres enclavaments africans sota sobirania espanyola.
L'escrit repassa més d'un segle i mig de relacions entre Espanya i el Marroc, des de la Guerra d'Àfrica de 1859-1860 fins a la independència marroquina de 1956, passant pel protectorat, la Guerra del Rif, el Desastre d'Annual, la utilització d'armes químiques contra la població rifenya, la Guerra d'Ifni i el paper de les tropes colonials marroquines durant la Revolució d'Astúries i la Guerra d'Espanya. Segons l'ASM, aquests episodis formen part d'un mateix procés de dominació colonial que encara no s'ha resolt.
El document també recorda el telegrama diplomàtic nord-americà desclassificat que recull una conversa de 1979 entre Joan Carles I i un enviat del president Jimmy Carter, en què el monarca espanyol valorava la possibilitat de transferir Melilla al Marroc i plantejava un estatus internacional per a Ceuta. L'ASM interpreta aquest antecedent com un indici que el futur dels dos enclavaments continua obert.
L'entitat considera que Ceuta i Melilla són dues «entelèquies colonials» fortament dependents dels recursos públics de l'Estat espanyol i defensa que, tard o d'hora, acabaran retornant a sobirania marroquina. En aquest sentit, sosté que la descolonització dels dos enclavaments és una qüestió de justícia històrica i estableix un paral·lelisme entre aquesta reivindicació i el dret d'autodeterminació de les Illes Balears i del conjunt dels Països Catalans.
L'ASM conclou que la resolució del conflicte passa per la fi de la presència colonial espanyola al nord d'Àfrica i defensa que la descolonització de Ceuta i Melilla hauria d'anar acompanyada del reconeixement del dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur polític, tant al Marroc com als Països Catalans.
