Les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar van viure el 24 de juliol de 1976 la seva edició més multitudinària fins aquell moment. Segons explicava la revista Canigó, unes 60.000 persones van omplir el recinte, gairebé el doble que l'any anterior, convertint el festival en una de les concentracions populars més importants de la Catalunya de la Transició.
L'article destaca que aquell creixement no s'explicava només per l'èxit dels cantants, sinó sobretot perquè el procés polític obert després de la mort de Franco feia augmentar la consciència nacional i democràtica. La cançó esdevenia un espai de trobada entre cultura i reivindicació política.
La Marxa de la Llibertat, protagonista de la jornada
Una de les imatges més destacades del festival va ser l'arribada de la Marxa de la Llibertat. Els marxaires van entrar al recinte entre aplaudiments, amb les estelades i les pancartes del moviment, després de recórrer el país reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia.
La seva presència simbolitzava la unió entre la mobilització popular i l'expressió cultural. Les fotografies publicades per Canigó mostren els participants amb les samarretes de la Marxa i nombroses banderes catalanes, convertint Canet en una extensió de les reivindicacions que recorrien el país aquell estiu.
Un festival convertit en acte polític
El reportatge explica també que el recinte estava ple de paradetes de partits polítics, organitzacions socials i moviments solidaris. Hi eren presents grups catalans, forces d'esquerra, organitzacions independentistes i campanyes internacionals de solidaritat, com les dedicades al Sàhara Occidental.
L'organització també va haver de superar un sabotatge abans de començar el festival. Un tall dels cables dels focus va retardar l'inici de l'acte, però la reparació es va completar ràpidament i el públic va mantenir la calma mentre esperava l'inici dels concerts.
Subirats emociona el públic amb Els Segadors
Un dels moments culminants de la jornada va arribar amb l'actuació de Francesc Subirats.
Segons relata Canigó, el cantant va presentar per primera vegada l'especial de Canet i va interpretar íntegrament Els Segadors, un fet excepcional en aquells moments. El públic va seguir la interpretació amb una gran emoció mentre s'alçaven les banderes i el recinte esclatava en crits de «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia».
L'article remarca que aquell instant sintetitzava el sentit polític del festival: la recuperació pública dels símbols nacionals coincidint amb una etapa en què encara no s'havien restablert les llibertats democràtiques.
Raimon, Ovidi i la resta de la Nova Cançó
Entre les actuacions més celebrades hi va haver la de Raimon, que va oferir un dels concerts més intensos de la seva trajectòria fins aleshores. Canigó destaca la força d'interpretacions com Al vent i assenyala que molts espectadors van coincidir que havia cantat "amb més força que mai".
També hi van actuar Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Pere Tàpies, La Trinca i Ramon Muntaner, entre d'altres.
L'article dedica paraules especialment elogioses a Ovidi Montllor, de qui subratlla la seva capacitat de comunicar-se amb el públic i la seva manera d'entendre la cançó com una manifestació cultural i popular. Pere Tàpies va aportar un registre més humorístic i La Trinca va tancar la jornada amb l'estil satíric que ja els caracteritzava.
La consolidació d'un símbol
En la valoració final, Canigó considera que les Sis Hores de Cançó de 1976 van significar la consolidació definitiva del festival. L'assistència massiva demostrava que la cançó catalana havia esdevingut molt més que un fenomen musical: era un espai de trobada, afirmació nacional i mobilització democràtica.
L'autor del reportatge, Josep M. Arasil, conclou que el gran repte de les futures edicions seria mantenir aquell esperit popular i evitar que l'èxit acabés desvirtuant-ne l'essència. Per a ell, la continuïtat del festival havia de passar per conservar la seva funció de "tasca comuna a tots", en què la música i el compromís col·lectiu caminaven plegats
