La Intersindical ha presentat un recurs contenciós administratiu davant la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d'Instància de Barcelona contra la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Interior, per la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents celebrada el 6 de maig de 2026 a l'Institut Pau Claris de Barcelona.
El sindicat ha interposat la demanda pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals i considera que l'actuació policial va vulnerar drets reconeguts constitucionalment, com la llibertat sindical, el dret de vaga i el dret de reunió pacífica.
L'assemblea tenia com a objectiu preparar la vaga educativa convocada per al 12 de maig i havia estat organitzada conjuntament per diversos sindicats, entre els quals hi havia La Intersindical, la CGT i USTEC.
La presència de les dues agents va ser reconeguda públicament dies després per la consellera d'Interior, Núria Parlon, durant una compareixença al Parlament de Catalunya. Parlon va confirmar que les agents pertanyien a la Comissaria General d'Informació, va qualificar l'operatiu de "mal plantejat" i va demanar disculpes públiques pels fets.
Tanmateix, La Intersindical considera insuficient aquest reconeixement. Segons Carles Amigó, delegat de la sectorial d'Educació del sindicat, "no estem davant d'un simple error operatiu, sinó d'una actuació de l'Administració que va vulnerar drets fonamentals protegits constitucionalment". Amigó sosté que "en una democràcia no és admissible que la policia s'infiltri en una assemblea sindical que prepara una vaga sense cap autorització judicial ni cap indici de criminalitat".
El sindicat denuncia un efecte intimidatori
En el recurs, La Intersindical argumenta que la infiltració policial va generar un efecte intimidatori entre les persones assistents i va interferir en el desenvolupament normal de l'activitat sindical.
La demanda defensa que la llibertat sindical no es limita al dret d'afiliació, sinó que també protegeix l'organització interna dels sindicats, les assemblees, la preparació de mobilitzacions i l'exercici efectiu del dret de vaga.
Per reforçar els seus arguments, el sindicat invoca jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Tribunal Europeu de Drets Humans i la doctrina dels òrgans de control de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que adverteixen que la infiltració policial en reunions sindicals pot provocar un "efecte dissuasiu" (chilling effect) incompatible amb l'exercici ple dels drets democràtics.
La Intersindical també critica que el Departament d'Interior justifiqués l'operatiu per obtenir informació sobre un conflicte laboral, sense que existís —segons sosté— cap investigació penal oberta ni cap autorització judicial que avalés aquesta actuació.
Sol·licita tota la documentació de l'operatiu
En el procediment judicial, el sindicat reclama que la Generalitat aporti tota la documentació relacionada amb l'operatiu policial. Entre la informació requerida hi ha la cadena de comandament, els protocols aplicats, els informes elaborats, una eventual autorització judicial —si n'hi hagués— i qualsevol actuació policial relacionada amb La Intersindical, els seus representants o la seva activitat sindical.
Per al sindicat, el cas va més enllà dels fets concrets de l'assemblea del 6 de maig. L'advocat dels serveis jurídics de La Intersindical, Pau Cruz, considera que "el que està en joc és la qualitat democràtica del nostre país". Segons afirma, si es normalitza que la policia pugui infiltrar-se en assemblees sindicals per obtenir informació sobre conflictes laborals, "s'obre una porta molt perillosa que afecta el conjunt del moviment sindical i tots els drets col·lectius de les persones treballadores".
La Intersindical assegura que continuarà defensant aquesta causa davant dels tribunals i reclama que s'assumeixin les responsabilitats corresponents perquè, segons sosté, uns fets d'aquesta gravetat no es tornin a repetir.
