L'acte va tenir lloc en un context especialment tens. Pocs mesos abans s'havia produït el cop d'Estat del 23-F, avançaven les propostes recentralitzadores que acabarien desembocant en la LOAPA i s'intensificaven els atacs contra la llengua catalana i les aspiracions nacionals del país. La resposta popular va ser una demostració de força sense precedents.
Aquella jornada va anar molt més enllà d'un acte cultural o reivindicatiu. Les graderies del Camp Nou es van omplir de senyeres, estelades i pancartes en defensa de la llengua, Independència i la unitat dels Països Catalans. La presència de delegacions arribades de diferents territoris va fer visible una concepció nacional que superava els límits administratius imposats pels estats espanyol i francès.
L'acte també va representar una important visualització de l'independentisme combatiu de d'aquell moment. Els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) hi van desplegar una intensa campanya reclamant la llibertat dels independentistes empresonats, mentre que Terra Lliure hi va distribuir la seva «Crida», considerada el primer document programàtic públic de l'organització.
En aquell text es defensaven principis com la llibertat nacional dels Països Catalans, la defensa de la terra, la llengua catalana, els drets de les classes populars i l'oposició als processos d'espanyolització. Les consignes «Visca la Terra!», «Una sola nació, Països Catalans!», «Visca Terra Lliure!» o «Independència o mort!» expressaven una part de l'ambient polític que es vivia entre sectors de l'independentisme del moment.
Anys després anys després es recordava que l'acte havia estat «un èxit» i que molts assistents en van sortir «reconfortats» després de comprovar la capacitat de mobilització del país. També destacava l'escassa cobertura que els mitjans estatals van donar a una concentració que, segons ell, si hagués tingut lloc a Madrid hauria estat presentada com un esdeveniment excepcional.
Quaranta-cinc anys després, el «Som una Nació» continua sent una referència imprescindible per entendre l'evolució del moviment català d'alliberament nacional durant els anys vuitanta. En un moment en què els debats sobre la llengua, la sobirania i la unitat nacional continuen plenament vigents, aquell Camp Nou ple fins a la bandera roman com el símbol d'una mobilització popular que va situar la independènci i els Països Catalans al centre del debat polític i nacional.
