La urbanització intensiva, els abocaments d'aigües residuals, la contaminació química, les grans infraestructures i la pressió turística continuen degradant el litoral dels Països Catalans. Així ho denuncia l'informe Banderes Negres 2026, elaborat per Ecologistes en Acció, que aquest any atorga catorze Banderes Negres: sis a Catalunya, sis al País Valencià i dues a les Illes Balears. L'organització ecologista sosté que aquests casos no són episodis aïllats, sinó la conseqüència d'un model de desenvolupament que, durant dècades, ha prioritzat els interessos urbanístics, industrials i turístics per damunt de la conservació del litoral.
Catalunya Sud
A Catalunya Sud, les denúncies es reparteixen entre les tres demarcacions litorals. A les Terres de l'Ebre, la Bandera Negra per contaminació recau sobre el litoral de l'Ametlla de Mar, per la contaminació química. Al Tarragonès, la platja de la Paella de Torredembarra és assenyalada per les extraccions de sorra i els abocaments continuats d'aigües residuals. Al Barcelonès, l'informe denuncia la contaminació persistent del parc del Litoral i la platja de Sant Adrià de Besòs, mentre que al delta del Llobregat alerta dels impactes ambientals derivats de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Finalment, a les comarques gironines, les denúncies afecten el Golfet de Palafrugell, per l'afectació sobre la biodiversitat, i el PEIN de les Muntanyes de Begur, per la pressió urbanística.
País Valencià
El País Valencià també suma sis Banderes Negres. L'informe denuncia la degradació de la platja de la Ribera de Cabanes i l'acumulació de residus a la platja del Surrach de Benicarló (Baix Maestrat). A la ciutat de València, assenyala la contaminació per aigües fecals i les deficiències del sanejament litoral, així com les afectacions que l'ampliació del port de València provoca sobre les platges del seu entorn i de Sagunt (Camp de Morvedre). Finalment, les denúncies se centren en l'Albufereta i el Cap de l'Horta, a la ciutat d'Alacant, i en la platja de l'Almadrava, al Campello (Alacantí), per la degradació ambiental derivada de la pressió humana.
Illes Balears
A les Illes Balears, l'informe concedeix una Bandera Negra per contaminació a Cala Galdana, al municipi de Ferreries (Menorca), i una altra per mala gestió a la badia de Pollença, al nord de Mallorca. En aquest darrer cas, Ecologistes en Acció denuncia els efectes dels fondejos il·legals, els abocaments i la remoció de sediments sobre un espai sotmès a una forta pressió turística.
L'informe conclou que, més enllà de les particularitats de cada indret, les principals amenaces es repeteixen arreu del litoral: la urbanització excessiva, la contaminació industrial i urbana, les mancances en el sanejament, les grans infraestructures i la massificació turística. Davant aquesta situació, Ecologistes en Acció defensa que el futur Pla de Restauració de la Natura incorpori actuacions decidides per recuperar platges, sistemes dunars, aiguamolls, badies i altres espais costaners degradats.
Les 14 Banderes Negres als Països Catalans
Catalunya (6):
- L'Ametlla de Mar (Baix Ebre)
- Platja de la Paella. Torredembarra (Tarragonès)
- Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
- Delta del Llobregat -ampliació de l'aeroport- (Baix Llobregat)
- Golfet de Palafrugell (Baix Empordà)
- Muntanyes de Begur (Baix Empordà)
País Valencià (6):
- Platja de la Ribera de Cabanes (Plana Alta)
- Platja del Surrach. Benicarló (Baix Maestrat)
- Litoral de València -sanejament- (Horta)
- Port de València (Horta)
- Albufereta i Cap de l'Horta (Alacantí)
- Platja de l'Almadrava -el Campello- (Alacantí)
Illes Balears (2):
- Cala Galdana (Menorca)
- Badia de Pollença (Mallorca)
Total aproximat dels Països Catalans
- Catalunya Sud: 699 km
- Catalunya Nord: 47 km
- País Valencià: 518 km
- Illes Balears: 1.428 km
Total: aproximadament 2.690 km de litoral.
