Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Còrsega
Nazione rebutja el projecte d'autonomia de Còrsega i el considera una renúncia als drets del poble cors

L'organització independentista denuncia que la reforma constitucional consolida el control de l'Estat francès i reclama als nacionalistes que s'oposin al nou estatus

30/06/2026 Internacional

L'organització independentista corsa Nazione ha rebutjat frontalment el projecte de reforma constitucional aprovat el passat 23 de juny per l'Assemblea Nacional francesa, que preveu dotar Còrsega d'un nou estatus d'autonomia dins de la República. En una roda de premsa celebrada aquest dimarts a Bastia, els seus portaveus han qualificat la iniciativa de "greu revés per a la lluita nacional corsa" i han fet una crida als militants i al conjunt del moviment nacional a oposar-s'hi.

Segons Nazione, la reforma no representa un avenç cap a l'autogovern, sinó que "consagra el destí francès de Còrsega i converteix en marbre constitucional l'actual statu quo institucional". El partit considera que el text aprovat s'allunya de les reivindicacions històriques del nacionalisme cors i impossibilita el reconeixement dels drets polítics del poble de l'illa.

Una part important de les crítiques se centra en l'esmena 111, presentada pel diputat de La France Insoumise Ugo Bernalicis. Aquesta disposició estableix que la futura normativa corsa haurà de garantir la igualtat de tracte entre tots els ciutadans, sense distingir-los pel temps de residència a l'illa.

Per als independentistes, aquesta formulació impedeix desenvolupar mesures que consideren essencials per a la supervivència nacional de Còrsega, com ara l'estatut de resident, la prioritat d'accés dels corsos al mercat laboral, la cooficialitat de la llengua corsa o la definició d'un cens electoral propi.

Crítiques al cens previst per al referèndum

Nazione també ha expressat la seva oposició al sistema previst per al referèndum que hauria de ratificar el nou estatus institucional. El text aprovat estableix que podran participar en la consulta les persones inscrites a les llistes electorals "a Còrsega", una formulació que substitueix la referència inicial als electors "de Còrsega".

En contra del projecte d'Autonomia

Segons el moviment independentista, aquest canvi permetrà que el resultat de la consulta sigui determinat també per persones establertes recentment a l'illa, fet que atribueixen al que qualifiquen de "colonialisme de poblament". Per aquest motiu, sostenen que el projecte no garanteix que sigui el poble cors qui decideixi el seu futur polític.

"Quatre defectes desqualificants"

Durant la compareixença, els dirigents de Nazione van afirmar que el projecte de llei presenta "almenys quatre defectes desqualificants". El primer, asseguren, és que no reconeix jurídicament l'existència del poble cors, sinó que el redueix a una simple comunitat. Segons el partit, aquesta formulació impedeix invocar els drets col·lectius que el dret internacional atribueix als pobles, entre els quals el dret d'autodeterminació.

Una altra de les crítiques principals és que la reforma no atorga a Còrsega un autèntic poder legislatiu. Els independentistes argumenten que, a diferència d'altres territoris autònoms europeus, qualsevol norma aprovada per les institucions corses continuaria sotmesa al control del Parlament francès, la qual cosa, al seu entendre, impossibilita parlar d'una autonomia política real.

En aquest context, Nazione considera que la proposta representa una oportunitat perduda per avançar en el reconeixement nacional de Còrsega i insisteix que les reivindicacions històriques del moviment cors continuen passant pel reconeixement dels drets polítics del poble cors, la protecció de la llengua, la defensa de la terra i l'exercici efectiu de l'autodeterminació.

Oposició al projecte d'autonomia

Altres organitzacions, segons el blog de nacions sense estat, han manifestat la seva oposició: "En un comunicat oficial emès el 25 de juny de 2026, el moviment ha qualificat el text de "regressió històrica" i de mera "il·lusió". A través de diversos comunicats oficials, les faccions del FLNC (com el FLNC-UC i el FLNC-22O) han expressat un rebuig frontal a la via legalista de Gilles Simeoni. Mossa Palatina té una ideologia nacionalista molt particular, centrada en la defensa cultural, l'oposició a la immigració i el combat contra el jacobinisme francès. Rebutgen el text perquè consideren que està buit de contingut real en matèria de preferència local o de protecció de la terra davant de compradors estrangers. Curiosament, el partit d'extrema dreta francès Rassemblement National (RN) ha teixit aliances amb membres de Mossa de cara a les eleccions locals de 2026, aprofitant el seu descontentament amb el text de la reforma. Mossa diu que la posició de RN és coherent i anuncia que quan arribi al govern iniciarà un nou procés de negociació.

També el 24 juny de 2026 Per l’Indipendenza - Culletivu Politicu Independentistu Corsu ha anunciat el rebuig al procés actual del projecte d’autonomia de l’illa i ha acordat reactivar els Cumitati Pe l’Indipendenza per fer front al procés de dissolució i substitució del poble cors. El partit s'oposa al projecte "d'autonomia a la francesa" i al suport que el "nacionalisme electoralista" li està donant."

Valora
Rànquings
  1. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  2. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  3. Decidim! reivindica la llibertat nacional del País Valencià 319 anys després del Decret de Nova Planta
  4. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  5. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  6. En el 36è aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo: ara fa cinquanta anys criticava el centralisme dels partits socialistes espanyols i reivindicava la llibertat dels pobles
  7. L'ANC presenta la samarreta i el lema de la Diada 2026: «Hi soc. Hi som. Independència»
  8. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  9. El Sindicat de Llogateres es concentrarà demà per evitar el desnonament d'una família del carrer Marina de Barcelona
  10. La regeneració de la Flama del Canigó en marxa
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid