Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria
Berga homenatja mossèn Josep Armengou i reivindica el seu llegat nacional i cultural

Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo, l’ANC i Òmnium van  retre un emotiu homenatge a mossèn Josep Armengou i van reeivindicar el seu llegat nacional i cultural

20/07/2026 Història

La Sala del Casino de Berga va acollir aquest dissabte un emotiu homenatge a mossèn Josep Armengou i Feliu (1910-1976), cinquanta anys després de la mort. L'acte organitzat per la Fundació Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo, l’ANC i Òmnium dins del cicle «Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat», que impulsa l'Ajuntament amb motiu del 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil.

L'acte va reunir persones que el van conèixer o que han estudiat la seva obra, les quals van reivindicar la seva figura com a sacerdot, pensador, escriptor, músic i ferm defensor de la nació catalana, la llengua i la cultura. Entre els participants hi van intervenir Josep Guia (militant històric del PSAN), Joan Casas (antic escolà de mossèn Armengou), Màrius Moneo (familiar d'Armengou), Jaume Huch (editor), Valentí Calderer i Oriol Falguera (president de la Fundació Reeixida), que van coincidir a destacar la vigència del seu pensament i el seu compromís amb Catalunya.

Les intervencions van dibuixar el retrat d'un Josep Armengou i Feliu molt més enllà de la seva condició de capellà. Els participants van coincidir a presentar-lo com un intel·lectual compromès, un pensador polític, un home de cultura i un ferm defensor de la nació catalana.

Els testimonis van recordar el seu paper com a escriptor i assagista, especialment per obres com Justificació de Catalunya, considerada una de les reflexions més sòlides sobre la realitat nacional catalana escrites durant el franquisme. També es va destacar la seva defensa constant de la llengua catalana i la seva convicció que Catalunya és una nació amb identitat pròpia i amb dret a decidir el seu futur.També van destacar la seva faceta de músic, pedagog i impulsor cultural. Així com la seva gran capacitat oratòria i el seu compromís amb una concepció del catalanisme vinculada a la justícia social i a l'emancipació de les classes populars.

L'homenatge es va cloure amb la projecció, per primera vegada en públic, d'una filmació inèdita en format Súper-8 del funeral de mossèn Armengou, enregistrada per Francesc Escobet el 30 de maig de 1976, unes imatges que van posar el punt final a una jornada marcada per la memòria, el reconeixement i la reivindicació d'una figura que, cinquanta anys després de la seva mort, continua essent una referència del pensament nacional català.

Valora
Rànquings
  1. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  6. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  7. Habitatge o caos
  8. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  9. Solsona impulsa la primera promoció d'habitatge de Catalunya que combina el model cooperatiu amb el lloguer social
  10. Una proposta d'alcaldes planteja reforçar les vegueries, eliminar els consells comarcals i reequilibrar el territori
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid