Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibres
Fuster va escriure l'apèndix de "Justificació de Catalunya"

Segons una recerca de Joaquin Audalell que presentarà a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent

15/08/2012 Lletres
Text de l'apèndix Text de l'apèndix

El professor barceloní Joaquim Auladell corrobora que l'apèndix que consta en algunes edicions d'una de les obres cabdals del pare Armengou, "Justificació de Catalunya", és obra de l'intel·lectual valencià.

Després d'estudiar les diverses edicions de l'obra d'Armengou i de contrastar el text amb d'altres de Fuster, el professor explica algunes contradiccions que podrien confirmar una tesi que alguns ja havien apuntat. Segons Auladell, a l'apèndix s'hi exposa la idea dels Països Catalans com a nació, incloent-hi el País Valencià, Illes i Catalunya Nord. En canvi, en el cos principal del llibre s'hi descriu un Estat Català format únicament per la Catalunya estricte. Aquestes paraules són, segons Auladell, contradictòries.

A més, havent analitzat l'obra de Fuster, el professor ha comprovat com algunes de les frases d'aquest apèndix es repeteixen literalment a Qüestió de noms, un opuscle escrit per Joan Fuster l'any 1962. Un element més per afirmar que el valencià va participar en la redacció d'aquest ideari atribuït fins ara, de manera exclusiva, a Armengou.

Auladell explica que quan es va reconèixer Armengou com a autor, molts no coneixien la seva ideologia en el moment de la publicació, bastant anterior. El professor recorda que a la dècada dels 70, Armengou i Fuster compartien catalanisme "perquè el mossèn es va passar al fusterinisme, però no quan es va escriure".

Una obra clandestina

‘Justificació de Catalunya’ va ser durant anys una obra anònima, clandestina, que anava passant de mans en diverses edicions i formats i no va ser fins a finals dels anys 70, que es va reconèixer Armengou com a autor del text, que ja era una referència per a molts catalanistes. Aquest context històric va fer que l’obra principal d’Armengou fos “ignorada o mal coneguda”, diu Auladell, qui ara s’ha dedicat a llegir amb la cura i el deteniment necessari, fent “l’examen i la crítica comparativa de les versions editades” i els documents i arxius que hi fan referència. En especial, ha parat atenció a una de les edicions de la qual es van distribuir 2.000 exemplars.

Presentació a la UCE

Tot i que Auladell ja va publicar el seu estudi de les edicions de ‘Justificació de Catalunya’ en un article a la revista d'història i recerca del Berguedà, l’Erol, de gener d’aquest any, ara donarà a conèixer els detalls sobre l’apèndix de Fuster en una conferència, dimarts de la setmana que ve, 21 d’agost, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent.

 

Valora
Rànquings
  1. Convocada una manifestació a Sabadell per defensar el riu Ripoll de l'especulació urbanística
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  5. "La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat
  6. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  7. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Els sindicats convoquen una concentració davant la Conselleria d’Educació en plena negociació de la vaga indefinida
  10. Quan la política deixa de pensar el país
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid