En aquest context, Usall afirma que la selecció espanyola de futbol és «un dels grans mecanismes d'espanyolització del nostre temps», especialment en territoris com Catalunya, on conviuen identitats nacionals en disputa. Segons explica, els èxits esportius de la selecció contribueixen a reforçar el relat d'una Espanya unida i cohesionada, fins i tot quan bona part dels seus futbolistes són catalans o bascos i han estat formats en clubs com el FC Barcelona.
L'historiador també assenyala que el suport a la selecció espanyola és plural i no es limita als sectors de l'espanyolisme més radical, tot i advertir que episodis com els crits racistes i xenòfobs en partits disputats a Catalunya projecten una imatge que beneficia els sectors de l'extrema dreta.
Més enllà del cas espanyol, Usall critica el paper de la FIFA i la progressiva mercantilització del futbol. Considera que els grans campionats internacionals s'han convertit en instruments d'emblanquiment de règims polítics i grans potències econòmiques, mentre que l'organització prioritza els interessos comercials per damunt dels drets humans. En aquest sentit, alerta que el model impulsat als Estats Units accentua la transformació del futbol en un gran espectacle orientat al negoci i a l'entreteniment.
