Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibres
Fuster va escriure l'apèndix de "Justificació de Catalunya"

Segons una recerca de Joaquin Audalell que va presentar a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent l'agost de 2012.  Ho recordem coincidint amb el cinquantenari de la mort de mossèn Josep Armengou i FeliuReeixida, l'Ajuntament de Berga, el Casal Panxo, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium) retran homenatge a una de les figures més destacades del catalanisme contemporani. La commemoració recupera el llegat d'un home que va convertir la defensa de la llengua, la nació i la justícia social en el fil conductor de tota la seva vida.

05/07/2026 Lletres
Text de l'apèndix Text de l'apèndix

El professor barceloní Joaquim Auladell corrobora que l'apèndix que consta en algunes edicions d'una de les obres cabdals del pare Armengou, "Justificació de Catalunya", és obra de l'intel·lectual valencià.

Després d'estudiar les diverses edicions de l'obra d'Armengou i de contrastar el text amb d'altres de Fuster, el professor explica algunes contradiccions que podrien confirmar una tesi que alguns ja havien apuntat. Segons Auladell, a l'apèndix s'hi exposa la idea dels Països Catalans com a nació, incloent-hi el País Valencià, Illes i Catalunya Nord. En canvi, en el cos principal del llibre s'hi descriu un Estat Català format únicament per la Catalunya estricte. Aquestes paraules són, segons Auladell, contradictòries.

A més, havent analitzat l'obra de Fuster, el professor ha comprovat com algunes de les frases d'aquest apèndix es repeteixen literalment a Qüestió de noms, un opuscle escrit per Joan Fuster l'any 1962. Un element més per afirmar que el valencià va participar en la redacció d'aquest ideari atribuït fins ara, de manera exclusiva, a Armengou.

Auladell explica que quan es va reconèixer Armengou com a autor, molts no coneixien la seva ideologia en el moment de la publicació, bastant anterior. El professor recorda que a la dècada dels 70, Armengou i Fuster compartien catalanisme "perquè el mossèn es va passar al fusterinisme, però no quan es va escriure".

Una obra clandestina

‘Justificació de Catalunya’ va ser durant anys una obra anònima, clandestina, que anava passant de mans en diverses edicions i formats i no va ser fins a finals dels anys 70, que es va reconèixer Armengou com a autor del text, que ja era una referència per a molts catalanistes. Aquest context històric va fer que l’obra principal d’Armengou fos “ignorada o mal coneguda”, diu Auladell, qui ara s’ha dedicat a llegir amb la cura i el deteniment necessari, fent “l’examen i la crítica comparativa de les versions editades” i els documents i arxius que hi fan referència. En especial, ha parat atenció a una de les edicions de la qual es van distribuir 2.000 exemplars.

Presentació a la UCE

Tot i que Auladell ja va publicar el seu estudi de les edicions de ‘Justificació de Catalunya’ en un article a la revista d'història i recerca del Berguedà, l’Erol, de gener de 2012. També va donar a conèixer els detalls sobre l’apèndix de Fuster en una conferència, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent d'aquell.

 

Valora
Rànquings
  1. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convoca una doble mobilització contra la visita reial a Sant Martí d’Empúries
  2. La Marxa de la Llibertat: "Cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans"
  3. Decidim! reivindica la llibertat nacional del País Valencià 319 anys després del Decret de Nova Planta
  4. Fa 8 anys de la mort d'Eva Serra i Puig, lluitadora independentista i historiadora
  5. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  6. En el 36è aniversari de la mort de Manuel de Pedrolo: ara fa cinquanta anys criticava el centralisme dels partits socialistes espanyols i reivindicava la llibertat dels pobles
  7. L'ANC presenta la samarreta i el lema de la Diada 2026: «Hi soc. Hi som. Independència»
  8. "Canigó" va publicar fa cinquanta anys el primer gran relat de Carles Garcia Solé sobre la fugida de Segòvia
  9. El TSJC admet a tràmit la reclamació d'Ecologistes en Acció per dotar les Serres de Miralles-Queralt d'un Pla de Gestió
  10. Entitats de la Barceloneta reclamen que el Bloc Balboa es destini a habitatge veïnal i no al negoci turístic
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid