Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
1992: l'Operació Garzón i les protestes contra les denúncies de tortures

Les detencions practicades a les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona van provocar una àmplia resposta de la societat civil i continuen sent un dels episodis més controvertits de la història recent.

08/07/2026 Drets i Llibertats

Aquest mes de juliol es compleixen trenta-quatre anys de l'anomenada Operació Garzón, el dispositiu policial ordenat per l'Audiència Nacional sota la direcció del jutge Baltasar Garzón que va comportar la detenció de desenes de militants independentistes al Principat i al País Valencià, pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

L'operació es va desenvolupar entre finals de juny i començaments de juliol de 1992 i va comportar l'aplicació del règim d'incomunicació previst per la legislació antiterrorista vigent en aquell moment.

Després de comparèixer davant l'autoritat judicial, diversos dels detinguts van denunciar haver estat sotmesos a tortures i maltractaments durant la seva estada sota custòdia policial. Aquestes denúncies van generar una forta commoció política i social i van motivar una resposta immediata de nombroses personalitats del món de la cultura, el dret, la universitat i la política, així com d'entitats de defensa dels drets humans, que van reclamar una investigació exhaustiva dels fets.

Aquelles protestes van convertir les denúncies de tortura en un debat públic de primer ordre, que transcendia el cas concret dels detinguts i plantejava interrogants sobre les garanties democràtiques i el respecte als drets fonamentals en l'aplicació de la legislació antiterrorista.

Anys més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat de manera efectiva les denúncies de tortura formulades per diversos dels detinguts, recordant que qualsevol denúncia d'aquestes característiques exigeix una investigació independent i efectiva, d'acord amb els estàndards del Conveni Europeu de Drets Humans.

Trenta-quatre anys després, l'Operació Garzón continua ocupant un lloc destacat en la memòria política dels Països Catalans. Les detencions, les denúncies de tortures i la mobilització de la societat civil formen part d'un debat que encara avui interpel·la la qualitat democràtica de les institucions i la necessitat de garantir la veritat, la justícia i la reparació davant qualsevol vulneració dels drets humans.

Valora
Rànquings
  1. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convoca una doble mobilització contra la visita reial a Sant Martí d’Empúries
  2. La Marxa de la Llibertat: "Cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans"
  3. Accions de protesta contra CaixaBank (patrons de la Fundación Princesa de Girona) i la mateixa seu de la FPdGi una setmana abans dels actes Borbònics a Catalunya
  4. Fa 8 anys de la mort d'Eva Serra i Puig, lluitadora independentista i historiadora
  5. "Canigó" va publicar fa cinquanta anys el primer gran relat de Carles Garcia Solé sobre la fugida de Segòvia
  6. La CUP denuncia un possible apartament turístic irregular vinculat a l'alcaldessa de Cadaqués
  7. Convocada una Assemblea Popular Municipalista per debatre el futur de Barcelona
  8. El TSJC admet a tràmit la reclamació d'Ecologistes en Acció per dotar les Serres de Miralles-Queralt d'un Pla de Gestió
  9. Catorze Banderes Negres alerten de la degradació del litoral dels Països Catalans
  10. El Sindicat d'Habitatge de l'Eixample denuncia la turistificació coincidint amb l'arribada del Tour de França
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid