Aquest mes de juliol es compleixen trenta-quatre anys de l'anomenada Operació Garzón, el dispositiu policial ordenat per l'Audiència Nacional sota la direcció del jutge Baltasar Garzón que va comportar la detenció de desenes de militants independentistes al Principat i al País Valencià, pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

L'operació es va desenvolupar entre finals de juny i començaments de juliol de 1992 i va comportar l'aplicació del règim d'incomunicació previst per la legislació antiterrorista vigent en aquell moment.

Després de comparèixer davant l'autoritat judicial, diversos dels detinguts van denunciar haver estat sotmesos a tortures i maltractaments durant la seva estada sota custòdia policial. Aquestes denúncies van generar una forta commoció política i social i van motivar una resposta immediata de nombroses personalitats del món de la cultura, el dret, la universitat i la política, així com d'entitats de defensa dels drets humans, que van reclamar una investigació exhaustiva dels fets.

Aquelles protestes van convertir les denúncies de tortura en un debat públic de primer ordre, que transcendia el cas concret dels detinguts i plantejava interrogants sobre les garanties democràtiques i el respecte als drets fonamentals en l'aplicació de la legislació antiterrorista.

Anys més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat de manera efectiva les denúncies de tortura formulades per diversos dels detinguts, recordant que qualsevol denúncia d'aquestes característiques exigeix una investigació independent i efectiva, d'acord amb els estàndards del Conveni Europeu de Drets Humans.

Trenta-quatre anys després, l'Operació Garzón continua ocupant un lloc destacat en la memòria política dels Països Catalans. Les detencions, les denúncies de tortures i la mobilització de la societat civil formen part d'un debat que encara avui interpel·la la qualitat democràtica de les institucions i la necessitat de garantir la veritat, la justícia i la reparació davant qualsevol vulneració dels drets humans.