La dinàmica actual del poder del qual hem descrit aspectes de l’evolució, es presenta a casa nostra (dins l’àmbit de la Nació Catalana, els Països Catalans) sota la forma d’una ideologia colonialista amb l’expressió pràctica dels mecanismes propis de l’ocupació. És a dir, que el despotisme que es va generalitzant en la majotia dels Macro-Estats del món i llur àrea d’influència pren, en el nostre cas i en el moment actual, la forma d’una ocupació, cosa que vol dir que com a poble no podem expressar sense interferències les nostres idees, parlar la nostra llengua, disposar dels recursos del nostre treball i, en conseqüència, no podem preveure ni planificar el nostre futur col·lectiu, una limitació que tenint en compte la crisi econòmica, ecològica i imperialista-bèl·lica que amenaça el conjunt de la Terra ens posa en una situació que ha esdevingut intolerable i que cal superar obligadament i de manera sistemàtica.
No es tracta, doncs, d’un problema que es pugui reduir a l’àmbit polític i ideològic: es tracta d’una opressió global que constreny la vida quotidiana de milions de persones del nostre poble i de la majoria de pobles i nacions del món. El sistema capitalista, avui dominant, per tal de continuar la seva persecució del benefici econòmic incessant ja no pot mantenir les característiques de la gestió democràtica de la societat i s’està enfonsant en el despotisme. Aquestes pulsions destructives (que també s’expressen per mitjà de la indiferència i impotència per a aturar la greu crisi climàtica mundial del moment present) no són espontànies sinó que són el resultat de la intransigència de la dinàmica capitalista que es mou en la recerca del benefici individual i l’enriquiment de les grans empreses i les grans fortunes.
El règim despòtic i colonialista que patim té una explicació imperialista, d’exacció en benefici de l’ocupant, però té una finalitat clara que (tot i no ser explicitada obertament) només es pot expressar amb precisió per mitjà de la denominació de Genocidi. El Genocidi és la destrucció sistemàtica d’un col·lectiu humà (d’una nació, principalment) fins a fer-la desparèixer com a comunitat en els seus trets propis: llengua, cultura, història, modes de vida i d’expressió ... de manera que els seus individus siguin o bé liquidats físicament (Genocidi físíc d’extermini) o bé anorreats com a realitat nacional (Genocidi nacional d’anul·lació).
Genocidi físic com el del poble armeni pel poder turc, el dels jueus i altres minories pels nazis, dels palestins de Gaza pel poder de l’estat d’Israel, o dels sudanesos per la població àrab ... I genocidi nacional com el paracticat pels Estats espanyol i francès contra el nostre poble. El genocidi, sigui del signe que sigui, té una base ideològica clara en la deshumanització del poble ocupat, un prejudici profundament arrelat que facilita l’abús, la destrucció de la societat ocupada, l’exacció econòmica i fins i tot la guerra. El bel·licisme té una doble connexió a remarcar: d’una banda, el despotisme d’estat en l’actuació quotidiana; i, d’altra banda, el fanatisme (de base religiosa o vinculada a un supremacisme de raça o a la sacralització del poder estatal). El bel·licisme exhibit en l’enfrontament entre el poder israelià i Hamàs s’explica en bona part pel fanatisme de base religiosa que justifica la violència extrema contra l’adversari ‘infidel’, que ha pres formes de crueltat inhumana i que s’ha estès fins a prendre la forma de genocidi damunt el poble palestí.
Els macro-estats imperialistes es veuen empesos a la depredació universal. La combinació de la ideologia capitalista i el fanatisme religiós són el brou de cultiu del recurs a la guerra i a la violència extrema.
Una cursa enfollida cap al precipici, per a una gran majoria de la població. Una tendència que caldrà aturar.
Carles Castellanos i Llorenç 16.11.2025
-Pensar i fer (2). Mig segle d’involució econòmica, social, ideològica i política
- Pensar i fer (3). Història i potencialitat de la lluita nacional-popular
- Pensar i fer (4). El joc institucional
- Pensar i fer (5). Despotisme i bel·licisme
