No demanis un camí planer

Enguany el moviment independentista es veu encarat arreu dels Països Catalans a una situació que demana el nostre esforç col·lectiu perquè les diferents formes de l’espanyolisme (tant el de dreta com el que es vol fer anomenar d’esquerra) volen perpetrar el seu assassinat amb el desvergonyiment que és propi del seu rerefons de caràcter colonial i militarista, resultat d’una història llarga d’abusos arreu del món i envers la nostra nació.

Amb la seva obcecació no veuen que estan apujant la pressió fins a un límit que es farà (ja es fa ara) insostenible: és l’encegament de tots els processos de dominació que es desenvolupen fora de les normes democràtiques més elementals. I en aquestes condicions resistir amb força ja és un primer pas per a vèncer.

Només cal que ens organitzem i que, per començar, ens pronunciem de manera conscient i combativa en aquestes eleccions del dia 12 de maig vinent. El treball organitzat i sistemàtic és el camí. Un camí que no és planer però que és l’únic que ens permetrà avançar amb pas ferm entre aquesta boira espessa d’abús i desraó que supura d’aquest règim monàrquic espanyol que va entrant en descomposició.