El moviment veïnal reclama diagnosi i discurs propi
La vicepresidenta de la Favb, Ana Menéndez, ha reivindicat el paper històric del moviment veïnal en la defensa del dret a l’habitatge i ha insistit en la necessitat que les entitats socials generin un discurs propi davant una crisi que no deixa de créixer. Menéndez ha lamentat que “encara avui, les administracions no disposen d’una diagnosi que serveixi de guia per a les noves polítiques d’habitatge”.
L’estudi es fonamenta en dades oficials —procedents de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona— combinades amb un ampli treball de camp realitzat a través de les associacions veïnals. Segons Menéndez, la poca transparència de l’Administració ha obligat a “un treball de recollida constant i pacient que ha permès desenvolupar les funcions d’un veritable observatori veïnal”.
Un parc d’habitatge protegit insuficient i en regressió
La portaveu de la Comissió d’Urbanisme, Lisa Marrani, ha presentat les dades relatives a l’habitatge protegit. Barcelona disposava l’any 2024 de 15.956 habitatges protegits, menys del 2% del parc residencial, molt per sota de la mitjana europea del 15-20%.
L’informe alerta, sobretot, de la pèrdua de vigència d’aquest parc: gairebé la meitat perdran la qualificació abans de 2068. Només fins al 2038, 7.407 habitatges —un 45% del total protegit— quedaran desqualificats.
L’estudi també assenyala un greu desequilibri territorial, ja que els districtes perifèrics concentren la major part de l’habitatge protegit:
-
Sant Martí: 30%
-
Sant Andreu: 17,8%
-
Nou Barris: 14,4%
-
Sants-Montjuïc: 14%
-
Ciutat Vella: 9,9%
-
Horta-Guinardó: 6,9%
Per contra, districtes com Gràcia (2,4%), Les Corts (1,8%), l’Eixample (1,4%) i Sarrià–Sant Gervasi (1,3%) tenen presències mínimes d’habitatge protegit.
Una especulació en expansió i desplaçament residencial massiu
El portaveu de la Comissió d’Habitatge, Jaume Artigues, ha alertat que els casos de promocions especulatives han passat de 477 a 619 entre el primer i el segon semestre de 2024, afectant 11.890 habitatges, el 60% de tota l’oferta residencial del moment.
D’aquestes 619 promocions:
-
568 són destinades a la venda.
-
Dins d’aquestes, un 30% són obres de nova planta i el 70% rehabilitacions o reutilitzacions d’edificis existents, que sumen 10.554 habitatges afectats per “desnonaments invisibles”.
Entre 2016 i 2024, uns 75.000 contractes de lloguer es van extingir sense continuïtat, afectant aproximadament 180.000 habitants que han patit desplaçament residencial.
Artigues ha destacat que l’especulació es concentra sobretot en zones amb poca presència d’habitatge protegit, amb excepcions com Ciutat Vella i l’Eixample, on prolifera un mercat de luxe que accelera la gentrificació i la segregació.
L’estudi també confirma l’interès de les promocions especulatives per edificis catalogats, que queden exclosos de l’obligació del 30% d’HPO en grans rehabilitacions, facilitant operacions destinades al luxe.
Propostes per revertir la crisi
La Favb ha plantejat un conjunt de mesures urgents, entre les quals destaquen:
-
Crear una base de dades pública i estadística oficial transparent del parc d’habitatge.
-
Regular els usos no residencials que segresten habitatge: turístic, de temporada, segona residència i pràctiques irregulars (fins a 114.579 habitatges fora del mercat residencial).
-
Eliminar privilegis fiscals de SOCIMI i altres societats especulatives.
-
Garantir la continuïtat de l’habitatge protegit i frenar la seva desqualificació.
-
Recuperar el valor d’ús social de l’habitatge en zones tensionades.
-
Reformar la Llei Montoro per permetre a les administracions invertir en habitatge públic.
-
Incrementar significativament el pressupost municipal, actualment només del 0,2% del PIB.
Alarma final: el mercat es desplaça cap al lloguer de temporada
Artigues ha advertit que el lloguer de temporada representa ja el 80% de les ofertes dels principals portals immobiliaris, substituint el lloguer turístic i desplaçant el lloguer regulat. Mentrestant, les administracions no disposen d’un sistema d’inspecció suficient ni d’estadístiques actualitzades que permetin fer front a aquesta deriva.
