El discurs d’Illa al debat de política general ha tornat a posar l’habitatge al centre, però el seu plantejament genera fortes crítiques entre els col·lectius socials. El president de la Generalitat ha anunciat la construcció de 214.000 nous habitatges com a gran mesura per fer front a la crisi habitacional, però el Sindicat de Llogateres alerta que la proposta “compra acríticament el mantra de la manca d’oferta” i oblida que “els períodes de construcció massiva sempre han anat acompanyats d’un increment dels preus”.
Segons el col·lectiu, la mesura reprodueix un model que beneficia sobretot els grans operadors immobiliaris. “Tenim una demanda inflada per la compra d’habitatges per part d’inversors, i un 60% de les compres es fan sense hipoteca”, recorda el Sindicat, citant dades de FUNCAS. En aquest context, la construcció de nous pisos no garanteix ni l’accés assequible ni l’ús residencial principal.
El 60% dels pisos previstos seran de mercat lliure, mentre que el 40% restant correspondria a habitatge protegit, segons les previsions governamentals. Però el Sindicat denuncia la “confusió interessada” entre habitatge públic, habitatge de protecció oficial (HPO) i construcció general. “Els famosos 50.000 pisos públics es fan amb operadors privats i quedaran en mans d’aquests. No són habitatges públics en sentit real”, afirmen.
Habitatge protegit en mans privades
L’organització recorda els precedents de la gestió privada de l’habitatge protegit, com el cas de l’Obra Social La Caixa, actualment dins de CriteriaCaixa, que va imposar clàusules abusives i va cobrar fraudulentament impostos com l’IBI a més de 1.700 contractes. “Deixar en mans privades sense control la gestió de pisos protegits és obrir la porta a nous abusos finançats amb diners públics”, adverteixen.
Per al Sindicat, la solució passa per ampliar el parc públic existent a través de mecanismes com el tanteig i retracte i la compra directa d’habitatge, no només per la via de la nova construcció. “És impossible assolir el 15% d’habitatge protegit, o el 25% que tenen alguns països europeus, només construint”, assenyalen. De fet, un de cada tres pisos protegits a Catalunya es desqualificarà en els propers anys si no hi ha mesures urgents.
A tall d’exemple, 70 famílies dels pisos de La Caixa a Banyoles, Sentmenat, Sitges i Palau-solità i Plegamans fa set mesos que mantenen una vaga de lloguers per evitar la privatització dels seus habitatges.
Un nou model de protecció pública
El Sindicat proposa un model de protecció a perpetuïtat, amb lloguer permanent sota control públic i preus progressius segons la renda familiar. Reclamen contractes amb renovació automàtica i sense clàusules abusives, per garantir estabilitat i drets col·lectius als llogaters.
Actualment, el 98% dels habitatges a Catalunya no són de protecció oficial, i el govern destina 186 milions d’euros anuals en ajudes al lloguer, que el Sindicat considera “diners a fons perdut” que acaben “a les butxaques dels rendistes”.
Tot i les promeses de regulació, denuncien que la Generalitat no ha imposat cap sanció a les 35 immobiliàries que incompleixen la llei de contenció de rendes, i que la regulació dels lloguers de temporada i habitacions segueix pendent.
El col·lectiu defensa que cal “anar més enllà” i prohibir la compra d’habitatges per a ús especulatiu: “No necessitem més pisos nous; necessitem que els habitatges serveixin perquè la gent hi visqui a preus assequibles”.
Mentrestant, la llei catalana d’arrendaments, que hauria de reforçar els drets dels llogaters, continua encallada tot i ser un compromís del mateix govern.
