Un cop més, l’Ajuntament de Barcelona entoma una proposta dels moviments socials i presenta una mesura que se situa a anys vista i que aigualeix totalment la reivindicació original, amb l’objectiu de desactivar la lluita i fer veure que s’encarrega de resoldre els problemes que ocasiona la indústria de creuers a la ciutat.
El Port i l’Ajuntament de Barcelona han signat un protocol que preveu l’eliminació de tres terminals de creuers (A, B i C) i substituir-les per una nova megaterminal que acabarà sent la més gran de creuers del port i de la Mediterrània, amb capacitat per a 7000 passatgers. Aquest protocol beu clarament de la proposta feta per Stop Creuers Catalunya l’abril del 2024: tancament a cost zero de tres terminals (una immediatament i dues en el termini de dos i tres anys), així com aturada de la construcció de la terminal G i l’estudi de les opcions de tancament de les restants.
Probablement, Ajuntament i Port han fet els seus càlculs i, davant de la conflictivitat social al voltant del turisme, i molt especialment del turisme de creuers, han dissenyat una mesura que presenten com a reducció o limitació d’aquest sector a Barcelona. En realitat, però, consolida la insuportable explotació de la ciutat quant al turisme en general i al de creuers en particular. Un acord que només respon als interessos del lobby de creuers i del mateix port, i que s’emmarca dins la forma de governar del govern Collboni a cop de titulars i amb mesures que, potser, podrien començar a tenir un mínim efecte més enllà del seu mandat actual, com ha fet amb la suposada eliminació dels pisos turístics l’any 2028.
A més, la nova megaterminal prioritzaria els creuers de port base, els que inicien i acaben viatge a Barcelona, una obsessió del govern Collboni que els considera millors per a la ciutat respecte als que només hi fan escala. Però justament els avantatges que en destaquen en clau economicista (més pernoctacions, més vols) són els que més agreugen els impactes socials i ambientals: més pernoctacions provoquen més tensió en el mercat de l’habitatge, i més vols (la majoria intercontinentals) suposen més contaminació de l’aire i més emissions de CO2. I a tot això, cal afegir un més alt consum de recursos bàsics (aigua, energia) i més residus, que s’han de gestionar i que es queden al nostre territori.
En aquest sentit, Stop Creuers també denuncia l’estret lligam entre l’ampliació de l’aeroport del Prat proposada pel president Illa fa unes setmanes i l’acord per augmentar els creuers de port base entre l’Ajuntament i el Port de Barcelona. És clar que la proposta d’ampliació de l’aeroport respon en gran part a la voluntat de potenciar la indústria turística i permetre l’arribada de més creueristes internacionals gràcies a l’increment constant dels vols intercontinentals.
Per què, si no, l’acord signat inclou, a més, l’ampliació d’una altra infraestructura dedicada sobretot al negoci creuerístic com el pont porta d’Europa? Un altre projecte que confirma l’evidència de la manca de voluntat política de fer decréixer realment l’activitat dels creuers a Barcelona, i que significa encara més despesa pública en infraestructures en favor de la indústria turística.
Finalment, l’espai alliberat per l’enderroc de les tres antigues terminals quedarà engolit per la futura terminal C i els serveis associats, de manera que no es podrà aprofitar per al gaudi públic de la ciutadania i continuarà al servei de la indústria de creuers.
Stop Creuers considera que l’acord presentat no té res de pla de decreixement. És una proposta que posa les bases per continuar creixent en el nombre de creuers i creueristes, alhora que persegueix reduir la conflictivitat social contra el sector de creuers. En un moment en què l’accés a l’habitatge i el turisme ja es compten entre els principals problemes de la ciutat per part de la majoria de la població, i on la crisi ambiental i climàtica ens afecta de ple, no es pot continuar fomentant el monocultiu turístic i la indústria de creuers a Barcelona. Stop Creuers exigeix l’anul·lació de l’acord, l’aturada de qualsevol nova infraestructura relacionada amb els creuers i l’elaboració i la implementació d’un pla de decreixement real, amb un horitzó per l’eliminació del trànsit de creuers i que compti amb la participació dels moviments socials que han posat l’assumpte en l’agenda política, lluny de la cambra fosca on s’ha cuinat aquest acord.
