Josep M. Llompart ha estat un dels poetes més destacat de les Illes de la postguerra ençà. L’STEI, que fa alguns anys ja decidí editar un treball sobre la seva obra a càrrec de Tomàs Martínez i Felip Munar, enguany s’ha volgut sumar als actes que commemoren el centenari del naixement del poeta mallorquí amb l'organització d'un recital poètic amb l’acompanyament musical de Pere J. Costa. Posteriorment, es farà una sessió de micro obert, en què tothom qui vulgui afegir-s’hi de manera espontània podrà recitar un poema o més de Llompart o altres poetes.
Donen suport en aquest acte, a part de l’STEI, la Fundació Mallorca Literària i la Casa Blai Bonet de Santanyí, que ha cedit l’espai de manera desinteressada i que, a més, com que fa poc que s’inaugurà, ens oferirà una ruta guiada per aquest nou espai cultural. La vetlada serà el pròxim dimecres 7 de maig a les 18:30 h a l’esmentat Centre de Poesia. En finalitzar, hi haurà un petit berenar ofert per les entitats, que volen que a més de commemorar el centenari del naixement de Llompart que l´acte pugui servir de suport a les entitats culturals de les Illes que lluiten pel català en un moment que aquesta llengua sofreix tantes agressions per part del Govern, especialment a l’àmbit de l’ensenyament, en què es perpetra el Pla d’elecció de llengua i la lliure elecció a primera infantesa.
Josep M. Llompart, el poeta homenatjat
Josep Maria Llompart es llicencià en dret a Barcelona (1947). Dels anys cinquanta ençà fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes. Fou president de l’OCB (1978-86), assessor de can Moll (des de l’any 1961) i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). Fou professor de literatura i cultura catalanes a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1969-72). El 1987 reprengué la docència a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991.
La seva obra s’inclou generalment en la generació dels anys cinquanta. En la seva poesia hom distingeix tres nivells: el d’inspiració popular, el realista i el metafísic. En la seva primera obra, Poemes de Mondragó (1961), hom troba clarament enunciat el tema del paisatge, tot i que més que actuar com a àmbit geogràfic, l’empra per revelar experiències. Amb tot, al darrer poemari sembla que l’autor ja mena cap a un vessant realista.
A La terra d’Argensa (1972), hi ha present la poesia cívica. Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974) esdevé una obra en què intenta recuperar la infantesa per incorporar-la al seu present. A Urbanitat i cortesia, publicada el 1979, posa en relleu la temàtica social. Després vingueren els quatre volums finals, en els quals destaca la mort. A Mandràgola (1980), hi abandona una veu col·lectiva i n’adopta una de més pròpia.
L’any 1981 aparegué La capella dels Dolors, en què la fugida del temps esdevé obsessiva. Posteriorment, el 1990, sortí a la llum Jerusalem, en la qual ressalta la idea de viatge, com un camí d’aprenentatge més important que la destinació final. Tot és un cant a la mort: a la personal, simbòlica i dels familiars. El component tràgic que alenen aquests versos contrasta amb el to del seu darrer poemari, Spiritual (1992), més vitalista, car sembla que és possible assolir la perdurabilitat a través de l’amor. Llompart destacà, també, pels seus treballs de crítica i d’estudis literaris. Així mateix, impulsà l’obra d’escriptors més joves, sobretot de les Balears, bé a través de la seva tasca d’editor o com a crític i prologuista en nombroses ocasions. A més, es dedicà a la traducció del gallec, portuguès i brasiler.
