Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
L'OCB retrà un homenatge a Josep Maria Llompart en el seu 20è aniversari de la seva mort

El 1982 li varen ser concedits el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi

29/01/2013 Cultura
Josep Maria Llompart Josep Maria Llompart
Aquest dijous, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l'Obra Cultural Balear (OCB)farà un homenatge al que va ser el seu president, Josep Maria Llompart. L'acte comptarà amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l'OCB; i de Pilar Arnau, biògrafa de Josep Maria Llompart. També hi haurà la projecció d'un breu documental sobre l'escriptor, i d’algunes sorpreses.

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925-28 de gener de 1993), poeta, editor, crític literari, intel·lectual i activista cultural, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1947) i fou funcionari d'Obres Públiques. Fill de militar, passà la primera infantesa a Galícia. Es va casar amb Encarna Viñas, de família catalanista i d'esquerres, que influí en la seva presa de consciència lingüística i cultural.

El 1951 participà a Els poetes insulars de postguerra, recull seleccionat per Manuel Sanchis-Guarner. Amb Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover integra l'anomenada Generació dels 50. És autor de diversos poemaris. Llompart va col·laborar a Papeles de Son Armadans entre 1956 i 1961, any en que inicià la seva tasca a l'editorial Moll, a la qual estaria lligat durant tota la seva vida. Fou professor a la delegació de Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i més tard a la Universitat de les Illes Balears. També fou membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà un gran nombre d'articles i ressenyes literàries en revistes culturals i en premsa diària.

Durant els darrers anys del franquisme i la transició destacà pel seu compromís cívic, molt vinculat a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Fou president de l'Obra Cultural Balear i vicepresident per les Illes Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1982 li varen ser concedits el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. L'any 1992 va rebre diversos homenatges institucionals i populars, tots ells amb una elevadíssima participació social. Va morir a Palma el 28 de gener de 1993, víctima d'un infart.

Valora
Rànquings
  1. El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans consolida la xarxa i incorpora dones de Catalunya Nord
  2. L’ANC convoca una protesta contra l’homenatge a la selecció espanyola al Camp Nou
  3. Elena Gual reivindica un independentisme disposat a desobeir fins al final
  4. La CUP crida a mobilitzar-se dissabte a Barcelona contra Save Europe Act i la xenofòbia
  5. Els eufemismes de l’explotació reproductiva
  6. «La regió on la cultura pot ser una arma»: France 24 posa la mirada sobre l’independentisme després de l’1-O
  7. La 58a Universitat Catalana d’Estiu obre a Prada mirant al futur dels Països Catalans
  8. Poble Lliure i La Forja organitzen dos actes a Arbúcies i Girona amb motiu de la Diada
  9. La vaga continua tancant biblioteques de Barcelona davant el silenci de l’Ajuntament
  10. La Coll@nada defensa el caràcter antiracista del «Fes-ta el dinar» davant Aliança Catalana
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid