Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
L'OCB retrà un homenatge a Josep Maria Llompart en el seu 20è aniversari de la seva mort

El 1982 li varen ser concedits el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi

29/01/2013 Cultura
Josep Maria Llompart Josep Maria Llompart
Aquest dijous, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l'Obra Cultural Balear (OCB)farà un homenatge al que va ser el seu president, Josep Maria Llompart. L'acte comptarà amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l'OCB; i de Pilar Arnau, biògrafa de Josep Maria Llompart. També hi haurà la projecció d'un breu documental sobre l'escriptor, i d’algunes sorpreses.

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925-28 de gener de 1993), poeta, editor, crític literari, intel·lectual i activista cultural, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1947) i fou funcionari d'Obres Públiques. Fill de militar, passà la primera infantesa a Galícia. Es va casar amb Encarna Viñas, de família catalanista i d'esquerres, que influí en la seva presa de consciència lingüística i cultural.

El 1951 participà a Els poetes insulars de postguerra, recull seleccionat per Manuel Sanchis-Guarner. Amb Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover integra l'anomenada Generació dels 50. És autor de diversos poemaris. Llompart va col·laborar a Papeles de Son Armadans entre 1956 i 1961, any en que inicià la seva tasca a l'editorial Moll, a la qual estaria lligat durant tota la seva vida. Fou professor a la delegació de Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i més tard a la Universitat de les Illes Balears. També fou membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà un gran nombre d'articles i ressenyes literàries en revistes culturals i en premsa diària.

Durant els darrers anys del franquisme i la transició destacà pel seu compromís cívic, molt vinculat a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Fou president de l'Obra Cultural Balear i vicepresident per les Illes Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1982 li varen ser concedits el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. L'any 1992 va rebre diversos homenatges institucionals i populars, tots ells amb una elevadíssima participació social. Va morir a Palma el 28 de gener de 1993, víctima d'un infart.

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  5. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  6. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  7. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  8. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  9. La Franja de Ponent s’incorpora al Correllengua Agermanat en defensa d’una llengua “en emergència extrema”
  10. El baix relleu del Tibidabo que recorda la proclamació de la República Catalana torna a reivindicar-se com a símbol de memòria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid