Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Any Llompart
La consellera de Cultura del Govern Balear a l'Espai Joan Fuster en la celebració de l'Any Llompart
25/10/2018 Llengua

Este divendres, 26 d’octubre, a les 19h, l'Espai Joan Fuster acollirà la conferència “Josep Maria Llompart: apunts de sociolingüística”, a càrrec de Maria del Mar Vanrell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. L’activitat està emmarcada en la celebració de l’Any Llompart 2018, fruit de la col·laboració de l’Espai Joan Fuster amb la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears. A l'acte està prevista l'assistència de Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears.

Esta serà la segona ocasió que la consellera visitarà l'Espai Joan Fuster. Tur va participar també l'any passat com a convidada, junt amb els seus homòlegs als consells valencià i català, en una tertúlia radiofònica, a l'especial emés amb motiu del 25 aniversari de la mort de Joan Fuster pel Matí de Catalunya Ràdio, el magazín matinal de la ràdio pública catalana.

Any Llompart 2018

Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.

Va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.

En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per commemorar la seua figura, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seua trajectòria, el Govern de les Illes Balears va decidir declarar l'any 2018 com a Any Josep Maria Llompart a tot el territori de les Illes Balears.

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  5. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  6. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  7. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  8. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  9. La Franja de Ponent s’incorpora al Correllengua Agermanat en defensa d’una llengua “en emergència extrema”
  10. El baix relleu del Tibidabo que recorda la proclamació de la República Catalana torna a reivindicar-se com a símbol de memòria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid