Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Any Llompart
La consellera de Cultura del Govern Balear a l'Espai Joan Fuster en la celebració de l'Any Llompart
25/10/2018 Llengua

Este divendres, 26 d’octubre, a les 19h, l'Espai Joan Fuster acollirà la conferència “Josep Maria Llompart: apunts de sociolingüística”, a càrrec de Maria del Mar Vanrell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. L’activitat està emmarcada en la celebració de l’Any Llompart 2018, fruit de la col·laboració de l’Espai Joan Fuster amb la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears. A l'acte està prevista l'assistència de Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears.

Esta serà la segona ocasió que la consellera visitarà l'Espai Joan Fuster. Tur va participar també l'any passat com a convidada, junt amb els seus homòlegs als consells valencià i català, en una tertúlia radiofònica, a l'especial emés amb motiu del 25 aniversari de la mort de Joan Fuster pel Matí de Catalunya Ràdio, el magazín matinal de la ràdio pública catalana.

Any Llompart 2018

Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.

Va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.

En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per commemorar la seua figura, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seua trajectòria, el Govern de les Illes Balears va decidir declarar l'any 2018 com a Any Josep Maria Llompart a tot el territori de les Illes Balears.

Valora
Rànquings
  1. El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans consolida la xarxa i incorpora dones de Catalunya Nord
  2. L’ANC convoca una protesta contra l’homenatge a la selecció espanyola al Camp Nou
  3. Elena Gual reivindica un independentisme disposat a desobeir fins al final
  4. La CUP crida a mobilitzar-se dissabte a Barcelona contra Save Europe Act i la xenofòbia
  5. Els eufemismes de l’explotació reproductiva
  6. «La regió on la cultura pot ser una arma»: France 24 posa la mirada sobre l’independentisme després de l’1-O
  7. La 58a Universitat Catalana d’Estiu obre a Prada mirant al futur dels Països Catalans
  8. Poble Lliure i La Forja organitzen dos actes a Arbúcies i Girona amb motiu de la Diada
  9. La vaga continua tancant biblioteques de Barcelona davant el silenci de l’Ajuntament
  10. La Coll@nada defensa el caràcter antiracista del «Fes-ta el dinar» davant Aliança Catalana
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid