Ahir 8 de gener vam reprendre les reunions setmanals del CdR del qual en formo part. La sensació que vaig veure va ser de decepció generalitzada i de realisme polític màgic.
- “Si ve en Puigdi i aixeca la DUI…”
Ho vaig comentar amb el meu fill, sempre s’aprèn dels qui creus que els vas ensenyar tu. Ell ha sabut llegir el que jo no deia i em va expressar el que jo sentia.
Parlant de com discutíem a la Junta Rectora sobre el que no arribem a comprendre del funcionament, de les incitacions a aparcar el “preparem-nos”, perquè ara és hora del “cuidem-nos.”
De les nostres sensacions, que la passivitat de les masses no ens permet d’arribar a més gent i que estem supeditats a que si ens anul·len una cita perquè algú de més amunt que vol ser-hi aquell dia no pot venir, ens canvien la data “democràticament.
Tot donant-li voltes del perquè o perquè ens retallen voluntats democràtiques, i que a més rebem notícies que altres consells locals pleguen o renuncien; i van…
La sensació que perdem el temps amb problemes domèstics que ens venen de dalt, que per a fer això no ens vam arremangar per a continuar ferms amb els anys d’activa mobilització.
Neguit. Què fem, què fer? Tertúlia de bar o plegar? Les posicions de conciliació de classes, aquestes del “no facin ones” una altra vegada. El cuidem-nos desmobilitzador.
Un grup polític que no són més de 6000 i on més de la meitat estan ben caragolats als seients de la política autonomista, a aquests, la independència els hi juga en contra dels seus interessos individuals. La lluita del poble combatiu no els hi fa l’ullet.
Un esguard des del punt de vista d’assalariats catalans, treballadors, des de la majoria que donem vida al nostre país, ens recargola els budells.
Em va comentar el meu fill que és el que fan els companys de Salt i a més, sabem que hi ha altres que pensen de manera semblant.
Avui, en clarejar, el sentiment d’activar, de mantenir viva la flama, de connectar i entrecreuar les necessitats de diferents sectors, de no defallir i establir posició política envers la societat de l’indret on vivim, d’on és el nostre Consell Local i els nostres inscrits, ens dona empenta.
Teixir un entorn local de mobilització, espais amplis. Pensar en clau d’un espai polític de direcció i un espai de mobilització/control del territori. Polititzar tant com es pugui l’entorn i mantenir-lo actiu, ens entusiasma.
A nivell nacional, campanyes de denúncia i desgast de l’estat Espanyol (les que es puguin, juntament amb l’ANC, la Intersindical, els jubilats, els llogaters, els estudiants, etc.)
Concretar la difusió del document. Preparem-nos i actualitzar-lo.
La idea clau: quan fallin tots els canals amb l’estat espanyol, que fallaran, (ni 7 ni 24 diputats a Espanya poden canviar la genètica de més de 300 anys), hem de tenir la feina enllestida. No es pot esperar.
La clau ha de ser trobar un nou calendari i objectius que puguin abraçar entitats, sindicats, i organitzacions polítiques i socials.
La nostra clau ha de ser pensar com organitzem el nou poder popular i que els grups que es poden impulsar des dels Consells Locals poden ser embrions d’això. L’objectiu és la Ruptura amb Espanya i amb les seves maneres de fer.
Ens n'hem d'anar, hem de ser-hi, no hem d’inventar nous espais i dividir encara més. A la nova organització del CdR s’ha d’estar.
Les noves cambres les formaran els presidents dels consells locals tret que es delegui algú altre de la junta rectora.
En cada reunió de la nostra Junta Rectora, ens hem d’acostumar a fer una anàlisi de situació internacional, nacional i local del nostre àmbit.
Així ens anirem formant com a futurs dirigents per tal d'estar en les millors condicions per a quan arribi el moment i no esperar com a peons que ens donin directrius unes suposades direccions aïllades de les bases, orfes de carisma i capacitat organitzativa
Que estan acostumades a l’ordre i comandament i enquadrament segons els seus manuals, que no conreen la formació dels membres ni el desenvolupament de lideratges, no poden prendre’ns la iniciativa i manar a tornar a casa com al Prat.
Cal que siguem el referent polític, que ens vinguin a consultar des de fora. No xafardejos sinó política. Cal treballar de conjunt amb totes les restes disperses. Amb l'ANC, l'intersindical, organitzem xerrades col·loqui, “els treballadors i la independència”, compartim el format amb d'altres CdR i altres formacions arreu que sintonitzin amb l’esperit del país, jubilats, llogaters, estudiants, etc.
En sortirem enfortits i cada vegada amb una millor armadura.
Crec que som un front amb un objectiu comú molt arrelat, el desànim no pot ser la tònica. Si fem això un altre gall cantarà. Actuem emparats amb el CdR. L’enfortirem. No vos sembla?
Fins ara ha estat: "què fa cadascú per a complir el que ens designa com a tasca un organisme superior. Ens van ensinistrar així, ens van crear una espècie de dependència d'ells i les seves dèries.
El fet que ha estat objectivament positiu és que ens hem reunit com a CdR i és el nostre aixopluc. Aprofitem-ho!
No poden ordenar-nos que entrem en stand by. El que havíem resolt i assumit de conjunt va ser: “Preparem-nos"
Va! Anem per feina sense demanar permís per lluitar per Catalunya i la independència, si ens hem de penedir, que sigui de quelcom que hem fet i no d'abandonar els companys i la causa perquè els comandaments no saben, no poden o no volen anar al centre del combat!
Compartim-lo amb tots aquells on arribem. Fent-lo sense canals estrets i vigilats pels zeladors.
Ens queixem plens de gemecs que no arribem però arribar amb què?
Si no tenim propostes per a trencar la indiferència, la impassibilitat i l'apatia de la burocràcia dels polítics autonomistes, no complirem amb el nostre compromís amb la terra.
Guillem Vendrell Jofre
