Avui s’ha presentat, a l’auditori del Casal Pere Quart de Sabadell, el projecte de documental. A tall d’introducció, realitzadores del documental (Clàudia Mas i Mar Milà) han presentat a la conductora de l’acte: Sara Gonzàlez (periodista i autora del llibre “Cas Mercuri: la galàxia Bustos”). La primera intervenció ha estat a càrrec de Laia Espín, cap de Comunicació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, i ha posat el focus en la necessitat de denunciar la corrupció i en generar canals segurs per poder fer-ho.
A continuació, Antonio Santamaría (periodista local), ha fet un repàs de la seva trajectòria professional en el seguiment del cas Mercuri, així com una valoració de l’impacte del seu esclat a la ciutat. Per tancar el bloc, el portaveu de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Isidre Soler, ha fet una valoració de la tasca de l’entitat durant gairebé 10 anys per lluitar contra la corrupció i intervenir en el cas judicial com a acusació popular: “Sabadell va entrar en estat de xoc en veure que aquell alcalde omnipotent era un capo. Darrere aquells aires de grandesa hi havia una màquina organitzada destinada als interessos personals i de partit a costa de l'interès públic.”
El plat fort de l’acte ha estat la taula rodona formada per la MH Presidenta del Parlament Carme Forcadell, en Joan Mena (portaveu dels Comuns al Congrés) i en David Fernàndez (exdiputat de la CUP). El debat ha girat al voltant de l’impacte del cas Mercuri tant a nivell de Sabadell com en relació a altres casos de corrupció en l’àmbit català.
L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va ser regidora del govern Bustos fins a la ruptura que es va donar després dels fets del Bemba i de la detenció d’un jove per enganxar un adhesiu criticant a l'alcalde, ha exposat: “La justicia lenta no és justicia: no pot ser que 10 anys després, a judici només hi hagi arribat 3 peces. Això no és justicia, això incita a la corrupció.” Per la seva banda, Joan Mena, que va ser regidor a l’oposició del 2007 al 2015, ha destacat: “L'Estil Bustos era una manera de fer política que anava més enllà de la manera de fer d'una persona, sino de tot una serie de dinàmiques, i els poders economics, politics, mediàtics i judicials.”
Finalment, David Fernàndez, que va presidir la comissió del Parlament de Catalunya contra la corrupció i el frau, ha valorat: “És molt curiós el que et diuen en privat, que té poc a veure amb el que diuen en public. Recordo tenir la sensació que estaven mentint, i recordo el silenci del PSC, les no-preguntes del PSC. Recordo els dèficits i els límits de les comissions d'investigació: va ser una desfilada de la galeria dels horrors i de la impunitat. Mentien abans, mentien durant i mentien després.”
Una vegada conclosa la taula rodona, Clàudia Mas i Mar Milà han exposat els plantejaments generals del documental, així com l’estat en el qual es troba. El documental està en fase de postproducció i es preveu que es pugui estrenar durant la temporada tardor-hivern. Posa el focus en l’adjudicació, presumptament fraudulenta, del contracte de neteja i residus de la ciutat de Sabadell l’any 2012. Per explicar com s’arriba a aquest punt, es repassarà la trajectòria de Manuel Bustos com a alcalde, des del moment que forma el seu primer govern l'any 1999 fins que esclata el cas Mercuri l'any 2012. A més, l’audiovisual ens mostrarà com va ser el conflicte entre el govern municipal que es va formar després de la derrota electoral del PSC l’any 2015 i l’empresa adjudicatària d’aquest contracte, que en el seu punt àlgid va fer perillar 43 llocs de treball.
Els residus del mercuri compta, d’una banda, amb una dimensió expositiva -que n’és la principal- amb més de vint entrevistes a periodistes, veus expertes i protagonistes dels fets tractats i, de l’altra, amb una dimensió narrativa de caràcter ficcionat -a tall de complement- guiada per un treballador anònim d’SMATSA i la seva filla. S’ha fet així perquè, degut a la por generada per les represàlies de l’empresa ha fet que els/les treballadors/es amb els quals s’ha pogut parlar declinessin aparèixer en aquest documental, per aquest motiu s’ha optat per construir un personatge fictici basat en la recerca, els contactes informals i els comunicats de premsa del Comitè d’Empresa. Per realitzar-ne la interpretació s’ha pogut comptar amb Pep Planas (El cor de la ciutat, Ventdelplà, Com si fos ahir, etc.) i Laia Artigas (Estiu 1993, Paquita Salas, etc.).
Per fer possible la postproducció del documental, avui s’ha iniciat una campanya de Goteo, per a finançar despeses com la producció musical, la postproducció de so i els grafismes. La recompensa principal son entrades pel cinema de cara a les estrenes de Sabadell i Barcelona que seran durant la temporada tardor-hivern així com també s’ofereix la possibilitat a diferents entitats perquè facin una aportació major a canvi d’una projecció a un local de la seva elecció junt amb un col·loqui amb l’equip realitzador.
