Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’independentisme a Madrid
17/05/2021 Adam Majó

Dels 350 escons del Congres dels Diputats espanyol, l’independentisme (català, basc i gallec) en té 29, 40 si hi afegim candidatures més o menys properes. Prou com per afegir complexitat a la geometria parlamentària però en cap cas suficient per bloquejar la política espanyola o encara menys per desestabilitzar l’estat.  I és que quan ha calgut, i sempre que calgui, PSOE i PP (i Vox...) sumen per salvar el règim.

En realitat, la mateixa participació de l’independentisme en aquest pilar i emblema de la monarquia constitucional atorga a aquesta institució i al règim que representa una pàtina de legitimitat democràtica que l’espanyolisme no dubta a fer servir com a argument, sobretot a l’exterior. Si, a més, les intervencions dels diputats i diputades es fan sempre en perfecte castellà, el Congreso esdevé un magnífic aparador de la idea aquesta de la lengua común i de la irrellevància de la resta de llengües que es parlen a l’estat. Per això bona part de l’independentisme català, com el republicanisme irlandès, ha vist amb recel participar al parlament de l’estat del qual es vol emancipar.

A l’altre plat de la balança, però, concórrer a les eleccions espanyoles i ocupar-ne el escons guanyats proporciona també avantatges i oportunitats impoprtants. La primera i més evident és l’efecte tribuna: els darrers anys hem escoltat i viralitzat magnífiques i punyents intervencions de diputats i diputades independentistes. El parlament espanyol és una potent caixa de ressonància i una porta d’entrada a grans mitjans de comunicació que arriben on l’independentisme li costa arribar. I això no es pot menystenir. En segon lloc –i amb el cap ben alt- els vots i escons obtinguts representen ingressos i musculació pels partits polítics independentistes i, per tant, pel moviment en el seu conjunt. Per això cada dos per tres l’espanyolisme més esverat intenta retirar assignacions i subvencions. Per últim -i aquí volia anar a parar- hi ha la possibilitat d’influir en la producció legislativa, potser no en temes estructurals, de fons, però sí en qüestions en les quals els partits espanyols no es posen d’acord i que, en alguns casos, determinen el marge de maniobra en el qual s’hauran de moure en el futur l’independentisme i altres moviments populars. Estic pensant amb la llei mordassa, el delicte de sedició, la definició de malversació, les injuries a la corona o l’enaltiment del terrorisme, per posar els exemples més evidents. Per això resulta molt decebedor que tres anys després de la moció de censura contra Rajoy i de l’aparició d’una nova majoria possible al parlament espanyol no s’hagi avançat ni una centímetre en cap d’aquestes qüestions.

En té la culpa el PSOE i el seu immobilisme, per descomptat, però també una certa visió molt nacionalista d’una part de l’independentisme, que veu el conflicte com un tot-Catalunya contra un tot-Espanya (nació contra nació...), que encara creu que votant que no a tot desestabilitza alguna cosa i que es fa seva aquella estúpida frase atribuïda a Josep Pla: el què més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Amb l’esquerra espanyola al govern per primer cop des de 1939 es va obrir (i de moment segueix oberta!) una finestra d’oportunitat històrica; no per resoldre definitivament el conflicte, però sí per aconseguir petites o mitjanes victòries que ens permetin encarar el futur (i el mític pròxim embat) en millors condicions. No s’hi val a badar, perquè la finestra es pot tancar en qualsevol moment i aleshores haurem d’explicar que només vam saber utilitzar l’edifici dels lleons de gran plató televisiu.

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  4. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  7. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  8. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid