Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La piconadora
05/03/2021 Adam Majó

En la lògica militarista i en la mentalitat (pre-moderna, masclista i para-feixista) del guerrer, les armes no són només una eina, un mitjà, són també un fetitxe, una qüestió d’honor; les pròpies, que cal protegir tant o més que a la pròpia vida, i les de l’enemic, convertides en trofeu. Per això Franco titlla de cautivo y desarmado l’exercit republicà derrotat; per això els lleons del Congrés de Diputats estan fets amb el metall fos dels canons arrabassats a la batalla de Wad-Ras; per això a la mili els deien que havien d’estimar més al cetme que a la xicota; per això tants i tants mites construïts a partir del culte a la capacitat de matar, com el dels víkings que no anirien al paradís si morien sense l’espasa o la destral a la mà, o la llegenda de Vercigentòrix obligat a dipositar les pròpies armes als peus de Juli Cesar.

A aquesta mateixa línia de -diguem-ne- pensament pertany el lema de la Guàrdia Civil: el honor es nuestra principal divisa (no la justícia, la igualtat, el servei a la ciutadania, la legalitat o la democràcia, no, l’honor...). I en un edifici presidit per aquesta frase ha tingut lloc una cerimònia per commemorar la victòria de l’Estat espanyol contra ETA, atapeïda d’uniformes i amb un espectacle central impregnat d’aquella mateixa lògica guerrerista: la destrucció amb piconadora i voluntat d’humiliar de les armes capturades a l’organització armada basca. Si ETA hagués tingut banderes, les exposarien al museu militar i si no fos que estem al segle XXI, haguessin passejat els presoners bascos pels carrers de Madrid perquè la gent els insultés.

Que l’estat espanyol va derrotar militarment a ETA em sembla difícil de discutir, que per fer-ho va utilitzar, a més de l’evident superioritat, l’assassinat i la tortura sistemàtica, també. Sense anar més lluny, aquest passat mes de febrer s’han conegut noves proves de la mort en dependències policials de Mikel Zabalza. S’ha de ser molt bèstia per no alegrar-se que el conflicte polític basc ja no comporti morts (tot i que sí presó i injustícies, pregunteu-ho sinó a Altsasu).  Per això és una llàstima que ni l’estat ni el govern espanyol s’atreveixin a llençar una mirada diferent a aquells terribles anys del plom, per recordar-ne totes les víctimes, no només les d’una part, per reconèixer les devilitats i contradiccions democràtiques del procés de transició,  per mostrar empatia pel dolor i les raons de l’adversari, per aprofundir en les causes  d’un conflicte que arrenca en ple franquisme però que té arrels molt més profundes. Es troba a faltar, en definitiva, voluntat de superar realment l’enfrontament i de resoldre’n les conseqüències que encara es poden resoldre, com la situació dels presos i preses.

Enlloc d’això, es mantenen en la mentalitat de sempre, la del sostenella y no enmendalla,  els vencedors i els vençuts, la celebració de la força i l’esperit de venjança. És precisament aquesta lògica la que hem d’evitar sempre els que plantegem un país, una societat i un món inequívocament millors.

Valora
Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid