La roda de premsa s’ha centrat en la denúncia del muntatge policial que han patit destacant que, després de més de 1.000 dies d'exili, ha acabat amb l’arxivament provisional del cas per part del Jutjat d’Instrucció de Granollers, al considerar que no hi ha proves que acreditin la comissió de cap fet delictiu.
Dirigint-se a la maquinària d’Estat i als cossos policials que n’executen les ordres, els ha dit: “si les vostres mares sabessin de debò el que feu, s’avergonyirien de vosaltres“. També dirigint-se a ells, seguia “feu molta por, perquè ara us sabem capaços de tot. [...] Però la por ja no ens paralitza.“ I ha acabat agraint a tota la gent que ha estat al costat de la família, donant suport en tot moment.
Tot seguit ha parlat Esther Santos, en nom del Grup de Suport Adri el Volem a Casa, que ha començat recordant que “avui fa 1007 dies la Guàrdia Civil colpejava la porta de casa de l'Adri“, i que “podria haver estat la porta de qualsevol“. Tot seguit ha informat que “El jutjat de Granollers ha resolt el sobreseïment temporal del cas“. En acabar, ha comunicat que “A Esplugues, quan tot just ja entrevèiem l’arxivament del cas de l’Adri, la Policia Local s’ha tret de la màniga, un cop més, uns fets surrealistes i acusa dues companyes d’atemptat a l’autoritat per unes lesions inexistents“.
Finalment, ha intervingut Adrià Carrasco, fins ara a l’exili. Ha volgut començar destacant que “Deien que la Tamara i jo érem terroristes i hem acabat lliures de totes les acusacions [...] el seu únic objectiu era desmobilitzar la classe treballadora“. També ha assenyalat que“Justament va ser quan vam tocar la concessionària Abertis que l'Estat va respondre, demostrant que mana més la banca i l’IBEX que el propi Govern“. Per acabar, ha recordat que “de terrorisme, sí que n’hi ha: Qui t’acusa és qui l’imparteix” i que, MALGRAT TOT, SEGUIREM LLUITANT I SEGUIREM DESOBEINT“.
