Aquest matí, la sala penal número 25 de Barcelona jutjarà Tamara Carrasco. El fiscal demana set mesos de presó sota l'acusació d’un delicte de difusió pública de consigna per incitar a desordres públics, per haver enviat el 25 de març un missatge de veu en què proposa mobilitzacions de manera genèrica amb talls de carreteres per Setmana Santa “fins a saber què passa amb Puigdemont” i amb vista que els sindicats convoquessin una vaga general.
Carrasco va ser la primera ciutadana detinguda per la Guàrdia Civil, acusada de terrorisme per mobilitzacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR), operació repetida el 23 de setembre del 2019, amb nou veïns, set dels quals van estar en presó provisional a Madrid tres mesos. La titular del jutjat d’instrucció 24 va retirar-li la mesura cautelar de confinament, a petició del seu advocat, el penalista Benet Salellas. Va viure aquesta restricció durant tretze mesos, després de les reiterades negatives del jutge de l’Audiencia Nacional, malgrat que ja havia refusat investigar-la per terrorisme.
Cal recordar que el mateix dia que la van detenir, la Guàrdia Civil també cercava Adrià Carrasco a Esplugues de Llobregat, que es va escapar quan els agents eren a la porta de casa seva i es va exiliar a Brussel·les. Es va dictar una ordre de recerca i captura, però igual que amb Tamara Carrasco, l'Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme.
Però en aquell moment, Adrià Carrasco ja es feia la idea de quedar-se a viure a Brussel·les, ja que tenia una ordre de cerca i captura i si torna "el posarien en presó preventiva, al·legant risc de fugida".
