El 8 de gener de 2019 mor Conxita Julià, la 'nena del mocador' de Lluís Companys. Nascuda a Barcelona, des que tenia 9 anys va viure a Poblenou, on va ser molt popular per la seva activitat literària i l'afecció a l'excursionisme vinculada a l'Agrupació Excursionista Icària.
Després dels Fets del sis d'octubre, el president de la Generalitat Lluís Companys i tot el seu govern varen ser detinguts al vaixell Uruguai, al port de Barcelona. Conxita, que llavors tenia 13 anys d'edat, acompanyava el seu pare a retre homenatge i respecte al govern engarjolat. Quan els presos van ser traslladats al penal del Puerto de Santa Maria, Conxita va enviar-li un poema a Lluís Companys, titulat Al meu aire. Amb la resposta del president s'iniciaria una relació epistolar amb poemes de l'adolescent que va durar tot el temps de reclusió.
Poc després de l'alliberament de Companys el febrer de 1936, el president va conèixer la jove en un acte d'homenatge al president Francesc Macià que es va fer al cementiri de Montjuïc el 14 d'abril de 1936. Conxita Julià va presentar-se al president, qui li va regalar el mocador que lluïa a la butxaca superior de la seva americana, una de les seves senyes d'identitat, com a mostra d'agraïment.
El mocador va esdevenir tot un símbol per la poeta que va guardar tota la seva vida; li hi van brodar una dedicatòria i l'escut de Catalunya, per a recordar l'esdeveniment. Durant la dictadura la família ho va protegir enviant-lo a Caracas d'on va retornar a la seva propietària després de la mort del dictador Franco. Uns anys després, la Conxita Julià el va donar al Museu d'Història de Catalunya, on roman entre els seus fons.
La figura de Conxita Julià apareix representada, com una noia amb mocador, a l'escultura en honor d'en Lluís Companys, inaugurada l'any 1997 al Passeig Lluís Companys de Barcelona.
En una entrevista publicada a El Punt Avui l'any 2014 Conxita Julià recordava de memòria una de les cartes que va enviar (en vers) a Lluís Companys l'any 1935:
'Volgut president Avui el sol s'ha dormit a la posta Haurà volgut apostar? Sí. Apostat si la claror seva arriba més enllà d'on no ha arribat. Ha corregut prats i marges viles i poblats, s'ha ficat per entre escletxes, finestres i forats. S'ha trobat davant d'unes reixes que mai s'havia fixat que més enllà d'aquelles reixes pogués estar habitat. I ha vist unes cares tristes d'uns homes molt honrats que per defensar un poble estaven allí tancats. I la claror, tafanera, per satisfer els seus afanys ha descobert que allí hi havia el president Lluís Companys. Llavors, emocionada, que fins allí hagués arribat ha dit a tots aquells homes “ja teniu la llibertat”. Els homes que allí hi havien han sentit “ja teniu la llibertat”, tots han saltat d'alegria, tots d'alegria han plorat i enllaçats tots per les mans atents a un so llunyà de tamborina han entonat a grans cants la preciosa Santa Espina.'
