El juny de 1976 va marcar un abans i un després per al moviment cultural català a Catalunya Nord. Així ho relata el periodista Jordi Planas en la crònica «Un mes de juny com mai», publicada al número 455 del setmanari Canigó, on descriu el Congrés de Cultura Catalana com el gran revulsiu que va aconseguir mobilitzar entitats, artistes i milers de persones al voltant de la llengua i la cultura catalanes.
Segons explica Planas, el Congrés es va plantejar a Catalunya Nord no com una estructura burocràtica, sinó com una eina per dinamitzar un teixit associatiu feble i impulsar la participació popular. Aquest objectiu es va traduir en una intensa programació d'activitats que va convertir el mes de juny en un moment excepcional per al catalanisme nord-català.
Un dels actes més multitudinaris van ser les primeres Sis Hores de Cançó dels Països Catalans, celebrades al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà davant prop de tres mil persones. Hi van actuar Al Tall, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell i els grups nord-catalans Guillem de Cabestany i L'Agram. La crònica destaca especialment el gran ambient català que s'hi respirava i la recuperació de la llengua entre molts joves, malgrat els incidents provocats per un reduït grup que va intentar boicotejar el concert.
Aquell mateix cap de setmana també va iniciar el seu recorregut el bibliobús «Cultura en ruta» d'Òmnium Cultural, que va portar llibres en català a poblacions com Elna, Prada, Ribesaltes, Millars, Arles, Tuïr i Perpinyà. A cada municipi s'hi van organitzar activitats de cultura popular, conferències, cinema, sardanes i actuacions de nova cançó, una iniciativa que, segons Planas, va tenir una gran acollida.
La mobilització va culminar el 13 de juny amb el primer Aplec de Germanor Catalana, celebrat a Sant Miquel de Cuixà, que va reunir unes tres mil persones. L'acte, impulsat per la recent creada Unió d'Entitats Folklòriques de Catalunya Nord i la Federació de Colles Sardanistes en el marc del Congrés, va viure un dels moments més emotius amb la interpretació de La Santa Espina dins l'església de Cuixà, la sardana De Salses a Guardamar, composta per Max Havart, i el cant final d'Els Segadors.
Per a Jordi Planas, aquelles jornades van demostrar que el Congrés de Cultura Catalana havia esdevingut molt més que un programa d'activitats culturals: havia aconseguit convertir la recuperació de la llengua i la cultura en una mobilització popular de país. La crònica es tanca evocant el lema del Congrés a Catalunya Nord, «Un poble, una cultura, un camí», com a símbol d'una nova etapa per al catalanisme nord-català.
